L'activitat industrial i les revolucions industrials

1. L'activitat industrial

Elements del procés:

• Matèries primeres: Són els recursos que ofereix la natura i que són transformats mitjançant un procés industrial.
• Fonts d'energia: Forces que s'obtenen de la natura i que serveixen per transformar les matèries primeres.
• Treball: Activitats que fan els treballadors i professionals a canvi d'un sou. Els empresaris són els que dirigeixen l'empresa.
• Capital: Són els diners per a les instal·lacions, fabricació i comercialització. El benefici que s'obté sempre és major al preu de fabricació.
• Tecnologia: Conjunt de maquinària i materials necessaris per a produir.
• Organització de l'empresa: Organització i gestió per tal que l'empresa funcioni adequadament.

Tipus d'indústries i empreses

De béns de producció: Elaboren productes que no són consumits directament per les persones, sinó que són semielaborats i serveixen com a matèries primeres per a altres indústries (com ara el cautxú).

Indústries de béns d'ús i consum: Els seus productes van directament al mercat i als consumidors. Requereixen menys instal·lacions.

2. Les revolucions industrials

• Primera revolució: A mitjan segle XVIII. Passem de la producció artesanal a la industrial. S'utilitzen màquines accionades amb vapor d'aigua que substitueixen part del treball manual.
• Segona revolució: Cap al 1870. Els països s'emmirallen en la nova Gran Bretanya capitalista. Apareix el motor de combustió i l'automòbil. Sorgeix la dualitat burgesia / classe obrera.

Fordisme: És el sistema de producció en cadena de muntatge.

3. Tercera revolució industrial

La informàtica i la robòtica són imprescindibles actualment. Cada cop hi ha menys mà d'obra però produïm més. Avui dia, internet i la informàtica ens permeten obrir nous mercats.

Postfordisme: Contractes a treballadors que fan vàries feines. El sistema de producció pot estar repartit en diverses fàbriques. No es produeix tant per estoc, sinó que depèn de la demanda i la publicitat.

Condicions laborals: Al principi eren pèssimes. Després van aparèixer els sindicats que marcaven horaris i sous. Actualment, moltes indústries són traslladades a països en vies de desenvolupament per buscar altres condicions de producció.