Adaptacions dels éssers vius al medi: factors i relacions
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Factors ambientals i adaptacions dels éssers vius
La pressió atmosfèrica
En els organismes que viuen a gran altitud, una adaptació pot ser la presència d'hemoglobines especials amb més afinitat per l'oxigen. També tenen la capacitat de detectar els canvis bruscos de pressió, la qual cosa els permet preveure l'arribada de tempestes i posar-se a cobert.
La pressió hidrostàtica
Augmenta una atmosfera per cada deu metres de profunditat. Una de les adaptacions principals és la bufeta natatòria, una cambra plena d'aire que permet als peixos regular la flotabilitat per ascendir i descendir amb facilitat.
La salinitat
És la concentració de sals minerals dissoltes en l'aigua. El medi intern dels organismes és menys salat que l'aigua de mar i més salat que l'aigua dolça. Quan dues dissolucions amb diferent grau de salinitat estan separades per una membrana semipermeable, es produeix l'osmosi des del medi més diluït (hipotònic) al més concentrat (hipertònic).
Classificació segons la salinitat
- Organismes poiquilosmòtics: Si varia la salinitat del medi, també varia la del seu medi intern. Tenen un interval de tolerància estret, per tant, només poden viure en ambients de salinitat molt estable. Són organismes estenohalins (ex: algues i invertebrats).
- Organismes homeosmòtics eficaços: Poques espècies són clarament eurihalines, és a dir, suporten grans canvis de salinitat (ex: anguila i salmó).
Corrents aeris i marins
- Corrents aeris: Són aprofitats per ocells i insectes. Les adaptacions inclouen l'escurçament de les ales en insectes o la mida petita d'algunes plantes.
- Corrents marins: Aprofitats per peixos, cetacis i tortugues marines per realitzar migracions. Les adaptacions al mar inclouen l'adherència al substrat o l'excavació a les roques. Al riu, destaquen la forma plana de les larves i el refugi sota les pedres.
Les relacions intraespecífiques
Són les relacions biòtiques que s'estableixen entre els organismes de la mateixa espècie. Poden ser temporals o perennes, i beneficioses (cooperació) o perjudicials (competència).
- Efecte de grup: Avantatges que aporta la vida en grup.
- Efecte de massa: Desavantatges que sorgeixen quan la densitat poblacional és massa elevada.