Adicció als esports: entrevista amb Kevin Quirck

Kevin Quirck (un sportsaholic) parla de l'addicció als esports en una entrevista. És líder d'un grup de suport i autor de «No ara, cariño, estic veient el partit». Creu que l'addicció als esports és un problema important per a molts homes.

Entrevistador: Quin és el pitjor exemple d'«addicció als esports» que has vist?

Kevin: Vaig conèixer un sportsaholic a Michigan que va portar la seva dona embarassada a un partit de futbol, i ella es va posar de part a l'estadi. En lloc d'anar-se'n, li va suplicar que aguantés fins que acabés el partit.

Entrevistador: Això és patètic, però deus estar parlant d'una situació inusual.

Kevin: Aquesta és la resposta habitual que rebo. Però prova això: escriu quantes hores a la setmana dediques a veure o escoltar partits i a llegir la secció d'esports. En una enquesta que vaig fer, la majoria dels homes pensava que hi dedicaven entre 12 i 15 hores. Però quan els vaig demanar que portessin un registre, va resultar que eren entre 35 i 40 hores. Això és una feina a jornada completa.

Entrevistador: Però encara no és prou per anomenar-ho addicció.

Kevin: Potser no. Però, encara estàs deprimit tres setmanes després que el teu equip perdi? Descuides coses com vigilar el teu fill mentre veus un partit? Si la teva resposta és sí, potser no ets addicte, però els esports poden estar dominant la teva vida.