L'Alba i en Dídac: El naixement del Mar i la supervivència

El retorn a la quotidianitat

D'on l'Alba i en Dídac havien sortit a l'estiu, ara ja tornaven a una vida quotidiana, després de tot l'estiu.

Preparatius per a la nova vida

Amb el pas del temps, el ventre de l'Alba va començar a perdre aquella llisor adolescent que tenia. Tots dos es van posar a estudiar ginecologia i obstetrícia per tal d'estar ben preparats al moment del part. En Dídac va anar per totes les farmàcies que coneixia arreplegant estris per a l'arribada del nadó. Ells només parlaven de l'arribada del seu primer fill durant tot el dia.

L'Alba, abans del part, va passar per diverses etapes: nàusees, vòmits, melangia i llàgrimes... les normals que té una embarassada, i en Dídac ho passava sense retreure-li mai res.

El naixement del Mar

A l'arribada del part, només amb sis dies de retard, l'Alba va començar a tenir uns dolors molt forts; va ser quan en Dídac va començar a preparar-ho tot. Una hora després va venir el part; en Dídac, fascinat i amb el cor tan desbocat que li feia mal, va veure com la vulva es dilatava com si fos de goma i s'obria en un arc salvatge per donar pas al cap d'una criatura que lliscava fàcilment entre les parets que l'exposaven. Va ser quan en Dídac va veure que era un nen.

A l'endemà, van agafar un quadern i hi van escriure els seus noms i la data de naixença segons el calendari sota el qual havien viscut fins al dia del cataclisme, i van posar el seu nom: Mar.

Supervivència i tragèdia

Als quinze dies de naixença, se'n van anar a viure a la platja fins que vingués el mal temps. Quan va arribar el mal temps, van pensar que amb el motor d'un avió podien generar electricitat. Així que, l'endemà, en Dídac aniria a la sala-biblioteca que tenien a agafar uns quants llibres i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires.

L'endemà, després d'esmorzar, va agafar el jeep i se'n va anar. Per la tarda, en veure que no tornava, l'Alba va sortir amb el Mar a esperar-lo, però en fer-se de nit i veure que tampoc tornava, es va espantar, va agafar el tractor i se'n va anar a la sala-biblioteca. En arribar-hi, es va trobar que al Dídac se li havia caigut el sostre a sobre.

Va ser quan el va agafar com va poder i se'l va endur cap a casa. L'endemà va passar tot el dia amb ell i, per la nit, el va enterrar. L'Alba, una mare de divuit anys, amb el seu fill Mar, va desitjar que s'assemblés al seu pare, i així, encara que fos als trenta anys, podria tenir uns quants fills del seu fill.