Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Estil i Significat
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
con un tamaño de 2,52 KB
Altar de Zeus a Pèrgam
- Estil: Hel·lenístic
- Cronologia: ca. 188-160 a.C.
- Materials: Marbre i fusta
- Sistema constructiu: Arquitravat
- Localització: Museu de Pèrgam (Berlín)
Context històric i cultural
Després de la mort d'Alexandre Magne, els seus territoris van ser dividits entre els seus generals. Àtal va crear el regne de Pèrgam, a l'Àsia Menor.
En aquests territoris es va crear una Koiné, una comunitat cultural on es va fusionar la cultura grega amb les tradicions locals.
Descripció i anàlisi formal
L'edifici és una construcció d'ordre jònic, dodecàstil, perípter i de planta quadrada.
Espai exterior
- Gran pòdium
- L'estilobat
- Columnes amb basa
- Fust estriat
- Capitell amb volutes
Entaulament
- Arquitrau a quatre bandes
- Cornisa amb decoració d'acroteris
- Fris historiat: De 112 m de llarg i 2,5 m d'alçada, representa la Gigantomàquia (lluita entre déus i gegants). Atena utilitza l'astúcia per guanyar els gegants. Destaca la tècnica i l'expressivitat per transmetre patiment, moviment i ritme. S'observen cossos en tensió, vestits que es despleguen en diverses direccions i expressions facials dramàtiques (ulls que surten de les òrbites).
Espai interior
L'interior era un porxo d'ordre jònic on, al centre, es trobava l'altar del sacrifici. Hi havia un petit fris a l'interior que narrava la vida de l'heroi Tèlef.
Estil: Època hel·lenística
- Grans conjunts monumentals com a mostra de poder dels governamental de poder.
- Idea d'exaltar la glòria i el poder del rei.
- Cerca d'un efecte escenogràfic en les construccions envoltades de pòrtics.
- Aparició de l'ordre corinti, més estilitzat i amb capitells de fulles d'acant.
- L'urbanisme experimenta un desenvolupament sense precedents.
Significat i funció
Significat: El rei Eumenes II va manar construir-lo per commemorar les seves victòries contra els celtes. Al fris del pòdium apareixia un programa iconogràfic on els déus vencen els gegants; Eumenes II identificava els déus amb la seva família i els gegants amb els celtes invasors.
Funció: Donar culte i agraïment a Zeus, com a déu principal i pare de la resta de divinitats.