Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Estil i Significat

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en con un tamaño de 2,52 KB

Altar de Zeus a Pèrgam

  • Estil: Hel·lenístic
  • Cronologia: ca. 188-160 a.C.
  • Materials: Marbre i fusta
  • Sistema constructiu: Arquitravat
  • Localització: Museu de Pèrgam (Berlín)

Context històric i cultural

Després de la mort d'Alexandre Magne, els seus territoris van ser dividits entre els seus generals. Àtal va crear el regne de Pèrgam, a l'Àsia Menor.

En aquests territoris es va crear una Koiné, una comunitat cultural on es va fusionar la cultura grega amb les tradicions locals.

Descripció i anàlisi formal

L'edifici és una construcció d'ordre jònic, dodecàstil, perípter i de planta quadrada.

Espai exterior

  • Gran pòdium
  • L'estilobat
  • Columnes amb basa
  • Fust estriat
  • Capitell amb volutes

Entaulament

  • Arquitrau a quatre bandes
  • Cornisa amb decoració d'acroteris
  • Fris historiat: De 112 m de llarg i 2,5 m d'alçada, representa la Gigantomàquia (lluita entre déus i gegants). Atena utilitza l'astúcia per guanyar els gegants. Destaca la tècnica i l'expressivitat per transmetre patiment, moviment i ritme. S'observen cossos en tensió, vestits que es despleguen en diverses direccions i expressions facials dramàtiques (ulls que surten de les òrbites).

Espai interior

L'interior era un porxo d'ordre jònic on, al centre, es trobava l'altar del sacrifici. Hi havia un petit fris a l'interior que narrava la vida de l'heroi Tèlef.

Estil: Època hel·lenística

  1. Grans conjunts monumentals com a mostra de poder dels governamental de poder.
  2. Idea d'exaltar la glòria i el poder del rei.
  3. Cerca d'un efecte escenogràfic en les construccions envoltades de pòrtics.
  4. Aparició de l'ordre corinti, més estilitzat i amb capitells de fulles d'acant.
  5. L'urbanisme experimenta un desenvolupament sense precedents.

Significat i funció

Significat: El rei Eumenes II va manar construir-lo per commemorar les seves victòries contra els celtes. Al fris del pòdium apareixia un programa iconogràfic on els déus vencen els gegants; Eumenes II identificava els déus amb la seva família i els gegants amb els celtes invasors.

Funció: Donar culte i agraïment a Zeus, com a déu principal i pare de la resta de divinitats.

Entradas relacionadas: