Àmbits d'us de la llengua catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

 
TEMA 4: AMBITS D'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA L'àmbit públic oficial. Les institucions estatals no usen la llengua catalana o bé en fan un ús purament testimonial, els ciutadans tenen dret d'adreçar-se en aquesta llengua però no es garanteix que es contesti en aquesta llengua. Les institucions catalanes utilitzen el català de manera exclusiva. Els organismes autònoms, depenen de l'Estat en qüestions normatives bàsiques continuen discriminant la llengua catalana. En canvi els organismes catalans creats per la Generalitat fan servir habitualment la llengua catalana. El sistema educatiu. La Generalitat de Catalunya ha concretat en la política educativa en el programa d'immersió lingüística, mitjançant el qual els alumnes reben l'ensenyament en la llengua del país independentment de la seva llengua del país independentment de la seva llengua familiar des de la seva incorporació a l'escola fins al final de l'escolarització obligatòria. La presència de la llengua catalana és majoritària en el Batxillerat i la Formació Professional. A la Universitat, l'ús de la llengua catalana és desigual segons els estudis i les facultats i escoles universitàries. L'àmbit públic no oficial. Els mitjans de comunicació: La creació de mitjans públics depenent de la CCRTV ha estat un èxit des del punt de vista de la difusió social de l'idioma. Als mitjans privats, són nombroses les iniciatives que ha contribuït a equilibrar, si més no en part, la situació molt minoritària dels mitjans en català en acabar-se la dictadura. - Premsa diària: dos diaris informació general i un esportiu i dues edicions en català amb versió castellana. - Premsa periòdica: publicacions locals i comarcals de revistes especialitzades de matèries molt diverses i de publicacions gratuïtes. - Ràdio: emissores públiques locals i Diputació de Barcelona, s'han consolidat emissores privades i en les estatals tenen desconnexions en català. - Televisió: Xarxa de Televisions Locals, com les comercials, emeten en català. L'oferta cultural i de lleure. - La producció editorial en llengua catalana no ha parat de crèixer aquests darrers trenta anys en nombre de títols propis de traduccions i de vendes, al marge del pes encara superior del castellà, que és degut al fet de tenir un públic lector molt més ampli. - Teatre ha viscut un gran desenvolupament a Catalunya durant els darrers trenta anys amb la consolidació de companyies i locals estables que ha presentat espectacles d'un alt nivell de qualitat. - Cinema, cal distingir entre el cinema que es produeix a Catalunya, que no sempre és en català, i el cinema doblat a la llengua catalana. La programació de pel·lícules a TVC permet que el català sigui més present en l'art cinematogràfic.

- Música, destaquen els cantautors i els grups de roc català que han pres el relleu al moviment de la Nova Cançó, que es va originar a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta. - Món de la cultura popular i tradicional continua sent un àmbit en que l'ús de la llengua és molt majoritari i que, a més, afavoreix la incorporació al català de nous ciutadans. - A l'esport, turisme i lleure en general, l'evolució de la presència del català ha estat desigual segons els parlants i l'àrea geogràfica. Les activitats socioeconòmiques. En el món professional laboral i de l'activitat comercial i econòmica en general, la presència del català s'ha incrementat només lleugerament. El català es present a la vida d'algunes empreses en certs aspectes, entre els quals destaquen en la publicitat, la retolació, l'atenció al públic, etc. Destinada especialment als clients. Les noves tecnologies. - El programari informàtic bàsic, que està disponible en versió catalana, apareix també les versions castellana i anglesa. Softcatalà es una entitat sense ànim de lucre que distribueix programari lliure. - El programari informàtic directament lligat a la llengua. Les universitats catalanes també participen en programes de processament de veu humana que treballen amb la nostra llengua. - Internet. Tot i la tendència d'aquest mitjà a utilitzar les llengües amb més parlants, el català se situa entre les vint llengües del món amb més pàgines web en proporció al nombre de parlants. La llengua catalana als altres països catalans. - País Valencià. S'ha incrementat el coneixement de la llengua i moderadament, el seu ús. Com a elements negatius, destaquen el retrocés de la llengua a les capitals de província i intents constants de secessió lingüística, és a dir, de considerar el valencià una llengua diferent del català. - Illes Balears. Es constata també un increment del coneixement de la llengua. La pressió de la immigració i del turisme són fenòmens relativament recents que han trencat el tradicional aïllament d'aquest territori. - Franja de Ponent. L'ús social del català es majoritari però la llengua no té caràcter oficial i s'ensenya amb caràcter voluntari. - Andorra. Malgrat que el català és l'única llengua oficial, la pressió de la immigració espanyola i portuguesa i els constants intercanvis comercials amb Espanya i França han fet davallar notablement el pes de la llengua pròpia. - Catalunya Nord i l'Alguer. Retrocés del català s'ha accelerat durant aquestes darreres dècades, si bé s'han intensificat els contactes amb Catalunya en tots dos casos

Entradas relacionadas: