L'anàfora, els connectors i els dialectes del català

L'anàfora: definició i tipus principals

L'anàfora és un element lingüístic que s'interpreta segons un antecedent. Exemple: He fet la feina però me l'he deixada a casa. L'hauré de tornar a fer.

Existeixen tres tipus d'anàfora:

• 1. Anàfora de referència: dos elements són coreferents quan representen un mateix referent, designen la mateixa persona o cosa. Exemple: Han construït una nova escola. L'edifici és molt modern. Dins d'aquest grup existeixen dos tipus:
  • Anàfores gramaticals: tenen a veure amb els pronoms i la substitució de paraules (els, ells, seva, aquest, que, qui, què).
  • Anàfores lèxiques: consisteixen a canviar un nom per un altre nom. Exemple: Aquell gat tenia males puces. Ningú s'atrevia a tocar l'animal.
• 2. Anàfora de sentit: s'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen el mateix element. Exemple: El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.
• 3. Anàfora el·líptica: un element s'elideix i es pot sobreentendre sense la presència de cap pronom. Exemple: Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.

Els connectors i la cohesió textual

Els connectors es divideixen en:

• Conjuncions: i, perquè, tot i que, però.
• Connectors parentètics: funcionen de manera semblant a un parèntesi. Alguns exemples són: en canvi, més encara (intensificació), en general (generalització), en particular (especificació), en efecte (ampliació) i de manera semblant (equiparació).

Varietats dialectals de la llengua catalana

El rossellonès

Els plurals en -ns perden la -n (exemple: camís per camins). La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en -i (jo canti). S'usa el verb ser com a auxiliar (ets arribat per has arribat). L'infinitiu dels verbs monosíl·labs porta una -e al final (dire per dir). Desapareix l'adverbi no i només s'usa pas (ho sé pas).

El tarragoní

Es produeix la palatalització de la n quan va després d'un diftong decreixent (cuna per cuina). La primera i la segona persona del plural són naltros/nantros i valtros. Els masculins acabats en -e fan el plural en -ns (hòmens, àsens).

El parlar salat i el xipella

Salat: es caracteritza per l'ús de l'article es/sa/ses. Xipella: consisteix a convertir les e àtones de les síl·labes finals en i (ells tinin quinzi gallinis per ells tenen quinze gallines).

Varietats balears

• El mallorquí: utilitza paraules com tassó (got), teresetes (titelles) o trempó (amanida).
• El menorquí: destaca per la gran quantitat d'anglicismes.
• L'eivissenc: no sona la t dels grups finals -nt, -lt. Fa els plurals dels noms masculins plans acabats en -e intercalant-hi una n (hòmens, àsens). Altres paraules pròpies són roí/roïna (dolent/a) i pardal (ocell).