Anàlisi artística de l'escultura: Elements i interpretació

Elements compositius

El punt de vista que presenta és unifacial o frontal, encara que, en ser exempt, permet múltiples angles de visió amb una composició tancada. El grup sembla tancar-se sobre si mateix: el vell no abraça la nena, però les seves espatlles amples semblen rodejar-la. Asseguts en un banc, el vell es troba en posició frontal, amb les mans encreuades i la mirada absent, lleugerament perduda. La nena té el cap reclinat al pit del vell, amb els ulls tancats i un aire somiador.

Cal destacar la joventut del cos de la nena, que contrasta amb el cos arrugat del vell. Aquest té les cames separades i ben plantades a terra; en canvi, la nena les té encongides. En la composició s’alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de l’ancià (exceptuant una lleu inclinació del cap), que contrasten amb les línies corbes que dominen la composició de la nena.

Aquesta figura és monòcroma, ja que els teòrics neoclàssics creien erròniament que les escultures clàssiques no eren policromades.

La llum

La llum ve donada per la blancor de l’acabat: en l’ancià, les arrugues del rostre fan que la llum reforci la duresa d’aquest; en la nena, la utilització de la tècnica de l'sfumato o non-finito en el seu rostre fa que la llum llisqui amb suavitat.

Interpretació

La funció que realitza aquesta obra és decorativa, ja que segurament estava destinada a decorar una casa de l’alta burgesia. És de tema anecdòtic i costumista, car presenta un vell i una nena arraulits pel fred i la misèria.

• Temàtica: Els primers freds reflecteix la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa.
• Significat: L'obra és una reflexió sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida.

Influències artístiques

La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en diferents aspectes, com ara en el tractament del marbre, on es marca la musculatura amb una gran exactitud, o en la utilització de la tècnica del non-finito. Al seu torn, Blay va influir en autors com Josep Llimona o Enric Clarasó.