Anàlisi de l'Assaig sobre l'enteniment humà de John Locke

Opció A

“De cap proposició [...] és empresa vana voler distingir-les.”

John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre I, capítol II

1.

Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les dues idees següents:

1. (i) En aquest fragment Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent: pot ser que una persona tingui a la ment certa proposició, però que no la conegui ni sigui conscient de tenir-la.
2. (ii) Locke observa que en aquest cas no hi hauria cap raó per distingir entre les veritats innates i les que no ho són. Es podria dir de qualsevol veritat que algú passa a saber, que era una veritat innata però que la persona no era conscient que la tenia en la ment.

2.

a) «capacitat (...) innata»: facultat per adquirir coneixement que es té des del moment de néixer

b) «veritats (...) adventícies»: veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les

3.

Una resposta que tracti amb certa correcció els punts següents ha de tenir la màxima puntuació:

1. (i) Què vol dir que una veritat sigui innata
2. (ii) Els diferents arguments que Locke dóna en contra de l’existència de principis innats a l’Assaig; Llibre I, capítol II, seccions 1 a 5. És a dir:
   1. Explicar la rèplica de Locke a l’argument principal dels qui defensen que hi ha principis innats (aquest argument a favor de l’existència de principis innats es basa en el suposat assentiment universal a certs principis; Locke replica: l’assentiment universal a determinat principi no mostraria que aquest principi sigui innat, si hi ha altres maneres d’explicar que hi hagi aquest assentiment universal).
   2. L’argument de Locke que busca establir que no hi ha principis innats: si n’hi haguessin serien universals, però no hi ha cap principi universal: els nens i els idiotes no coneixen alguns dels candidats més clars a ser principis universals.
   3. Explicar amb les pròpies paraules de l’estudiant l’argument que es presenta en el text de l’examen, és a dir, l’argument de Locke contra qui, davant l’objecció de (iib), intenti seguir defensant l’innatisme dient: “els principis són innats però la ment pot trigar temps a reconèixer-los” (Locke objecta: si diem això, aleshores no hi ha cap diferència entre els principis innats i qualsevol altre principi vertader que algú pugui arribar a conèixer al llarg de la seva vida).
   4. Relacionat amb (iia), es pot presentar també la consideració que si podem explicar el funcionament del coneixement humà sense apel·lar a l’existència de principis innats, aleshores, no hauríem de postular que n’hi ha (en relació a aquest punt, els estudiants poden explicar alguns dels aspectes bàsics de l’epistemologia de Locke).

4.

a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar.

b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació.

5.

En referència a l’opció (A): serà bo que l’estudiant s’adoni que li cal aclarir què entén per ser una veritat que es coneix de forma innata, i serà meritori que mostri que s’adona que això es pot distingir de ser una veritat que es pot justificar sense apel·lar a l’experiència.