Anàlisi d'«El Crit» d'Edvard Munch: Obra Clau de l'Expressionisme

Fitxa Tècnica de l'Obra «El Crit»

• Títol: El crit (Skrik)
• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre cartró
• Mides: 91 x 73 cm
• Estil: Simbolista / Expressionista (al·legòric)
• Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo)
• Obres destacades del mateix autor: Madona (1895-1902), La nena malalta (1896)

Biografia d'Edvard Munch (1863-1944)

Edvard Munch va abandonar la carrera d’enginyeria el 1880 per dedicar-se a la pintura. Afectat per les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana gran, la seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada davant la vida.

El 1885 va viatjar per primera vegada a París, on va conèixer les propostes més avantguardistes del moment. Va quedar admirat especialment pel tractament del color, així com dels plans, en l’obra de Gauguin. A partir d’aquí, va crear un estil personal en el qual:

• Accentua l’expressivitat a través de la línia.
• Va reduir de manera esquemàtica les figures.
• Va fer un ús simbòlic del color.

Aquesta visió va escandalitzar el públic, però va influir enormement sobre els pintors germànics, sobretot durant la seva estada a Alemanya entre el 1892 i el 1908.

Descripció Formal i Anàlisi Estilística

Composició i Línia

En primer terme, apareix un personatge estrany sobre un pont, amb les mans al cap i la boca oberta, cridant amb totes les seves forces. A l’esquerra i en un segon pla, dues persones caminen alienes al seu deliri. Darrere el pont, l’escena es completa amb un angoixant paisatge marítim en el qual naveguen dues petites embarcacions.

L’angoixa reflectida pel personatge principal s’exterioritza plàsticament sobre la tela mitjançant una línia corba i sinuosa, amb la qual Munch perfila tant la figura com l’entorn natural que l’envolta.

El desequilibri visual es complementa, a més, amb la forta diagonal que divideix l’obra en dues parts (pont i paisatge) i que ajuda a aïllar l’individu de les altres persones que hi ha darrere seu. Precisament, aquestes persones, juntament amb les dues embarcacions del fons, semblen els únics elements equilibrats i reals del quadre, per la qual cosa Munch utilitza la línia recta, que suggereix estabilitat.

Ús del Color

En conjunt amb la forma, també els colors deixen de banda la còpia mimètica de la natura per centrar-se en una visió subjectiva de l’escena, reforçant l'estat emocional.

Temàtica i Interpretació Simbòlica

Sobre un pont, un home crida angoixat, i aquesta sensació sembla transmetre's a l’entorn natural. L’escena no mostra una realitat objectiva, sinó el reflex del món interior del personatge principal, tal com va descriure l’artista en unes notes autobiogràfiques.

«El Crit» s’ha volgut interpretar de diverses maneres:

• Com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l’artista.
• Com una metàfora visual de la soledat de l’home en la societat moderna.
• Com una crítica al món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat, ja que Munch transforma en un malson un dels llocs de passeig de les classes benestants.

Models i Influències Artístiques

En opinió del mateix Munch, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci va estudiar l’anatomia humana i va fer disseccions de cadàvers, ell va intentar fer «disseccions de les ànimes».

En aquesta pretensió de transmetre l’interior humà, el pintor noruec es va fixar en l’obra de:

• Vincent Van Gogh
• Paul Gauguin
• Henri de Toulouse-Lautrec

Les obres dels quals va poder contemplar a París i en les quals hi ha un bon exemple de la representació dels estats d’ànim.

Llegat a l'Expressionisme Alemany

La intensitat amb què va simbolitzar i va comunicar l’angoixa mental a través d’una distorsió il·limitada i violenta dels colors i les formes va ser, sens dubte, un referent clar per a artistes posteriors.

Munch va influir directament en pintors com Kirchner, del grup Die Brücke, representant clau de l’Expressionisme alemany de l’inici del segle XX.