Anàlisi del llibre 'Ser Joan Fuster': Reflexions i Temes Actuals

El títol d’aquest text és “Ser Joan Fuster”. L'autor és Joan Fuster.

Està adaptat i publicat en l’edició Bromera l’any 2007 i el preu ronda els deu euros.

“Ser Joan Fuster” és un llibre d’antologia d’una selecció de textos fusterians pensada per provocar la reflexió sobre temes molt variats, però sempre d'interès: la delinqüència actual, les modes i els costums de la joventut, la influència de la publicitat i els mitjans de comunicació, la justícia, la llibertat, l'ecologisme, la guerra i el pacifisme, entre d'altres.

Els textos no estan ordenats cronològicament i estan agrupats per una estructura en apartats o blocs temàtics.

Al primer apartat o bloc temàtic (“El món de cada dia”), Fuster tracta temes importants com la delinqüència o la cultura popular, i coses més intrascendents per tal que el lector reflexione sobre aquests temes que envolten la nostra vida diària i siga conscient de la seva importància. Si ens endinsem en el llibre, cal destacar textos com “La importància del carrer”, on es parla de la diferència entre els xiquets d’abans i d’ara, ja que a hores d'ara els xiquets no ixen al carrer i estan tot el dia a l'escola o a casa, i per això diu que el carrer “ha deixat de ser el carrer que era”. D'altra banda, dóna una gran importància al text “Cultura popular”, en el qual es parla d'una “subcultura” existent en aspectes com el cinema, els còmics... on diu que, tal com funciona el món en què vivim, si la “cultura” ha de ser “popular”, només ha de tenir un camí: el de ser barata.

El segon apartat en què estan compresos els textos adopta el nom “En la nostra societat de consum”. En aquest, es parla de la forma en què s'utilitza el consumisme, utilitzant comparacions i fent veure que estem adherits a la publicitat. Pense que l’autor el que intenta aconseguir amb això és que reaccionem davant la intenció del consumisme i l'economia, de marcar el nostre camí, i que fem per a que aquest no estiga marcat ja per unes pautes publicitàries i manipuladores. Deixant a banda la publicitat, Fuster parla en general de tota la manipulació existent, tant publicitària com política. Sembla que Fuster intenta fer-nos adonar que tot està preparat, que l'home no escull res, ja li ho donen fet.

El tercer bloc, amb el nom “Amb el nom, reflexions generals i diverses”, Fuster recull conceptes com la justícia, la covardia, mentir, l’orgull… a aquest grup de textos. Trobe com a important el fragment “Covardia”, on es diu que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta, així dient que cadascú porta la seva por com pot i, per tant, no hi ha que condemnar ningú perquè siga allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. També el fragment “El gos”, on es compara el gos com el millor amic de l'home, com un amic “ideal” humà que voldríem tenir. Tot consisteix en una qüestió de docilitat, comparant el gos amb un amic necessàriament submís. També cal destacar el seu concepte de la paraula “gent”, on ens explica que sempre que fem referència a eixe concepte parlem dels altres, excloent-nos nosaltres mateixos com a dita “gent”.

Un quart bloc podríem dir que és “De joves i vells”, on es parla de les diferents edats i de quina manera influeixen per enfrontar-se a la vida d'una manera o altra, així parlant fins i tot d’uns límits de l’adolescència.

Quasi finalment, l’autor fa referències a l'ecologisme en un dels últims blocs. En aquest, protagonitza una defensa de l'ecologisme real i fa una proclamació de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport.

Fuster més tard dedica un apartat més petit, que nomena “De la por a la guerra”, on al·ludeix a virtuts i defectes de cada posició davant el combat, comentant diferents aspectes de l'aprovació d'una guerra, de la pau i del pacifisme, el qual defensava ell.

Finalment, trobem una sèrie d’aforismes i assaigs breus, on recull pensaments on s’aprecia la seva saviesa i preocupació davant els problemes populars.

En conclusió, m’ha agradat prou, perquè aquest és un llibre que aconsegueix que el lector s'ho passe bé gràcies a l'estil àgil, directe i, molt sovint, sarcàstic i polèmic del seu autor, a qui, no debades, se'l considera com una de les figures més importants de la nostra literatura i el més prolífic i original dels nostres assagistes.