Anàlisi del Model Narratiu en la Novel·la Psicològica Catalana

Introducció al Model Narratiu

Aquest nou model narratiu presenta els

• Anàlisi interior dels personatges.
• Explotació de psicologies conflictives i complexes.
• Ús de tècniques narratives que permeten explorar la interioritat dels personatges.

La Novel·la Psicològica Catalana dels Anys 20 i 30

La novel·la psicològica catalana dels anys 20 i 30 manifesta una tensió o dialèctica entre tradició i modernitat. Exemples són:

• a) Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Presenta elements propis de la narrativa vuitcentista:
  • Bovarisme en la caracterització del personatge protagonista.
  • Semblança amb una obra.
  • Elements de modernitat.
• b) Fanny de Carles Soldevila. On la protagonista encarna un nou tipus de feminitat: independent. És ella qui proposa relacions sexuals fora del matrimoni al seu estimat. Alhora, és moderna per el monòleg interior.

El Teatre dels Anys 20 i 30

1. Els anys 20: El Noucentisme no manifestà cap interès pel teatre; però les premisses noucentistes sí que influïren en l'alta comèdia. Es tracta d'un gènere dramàtic, burgès per les situacions descrites i per l'actitud i la procedència social dels personatges. La trama és desenvolupada i resolta amb enginy i amb habilitat escènica. Els personatges, cultes i refinats, es mouen en ambients burgesos i solucionen els conflictes que se'ls presenten d'una manera educada i amable. Carles Soldevila és el representant més genuí de la comèdia burgesa. El títol més destacat és Civilitzats.

2. Anys 30: La proclamació de la Segona República significà l'inici d'un període d'esperances: la Generalitat emprengué una decidida política de subvencions teatrals que pretengué de donar suport al gènere dramàtic i d'estimular els autors joves. Al costat de l'alta comèdia aparegué un nou gènere: el teatre de crítica burgesa. Es tracta d'obres dramàtiques que qüestionaren els fonaments ideològics de la burgesia com a classe social.

3. Anys de la guerra: Durant el període bèl·lic, els dos sindicats dominants, la CNT i l'UGT, pugnaren per fixar les bases d'un possible teatre revolucionari que, llevat d'algun cas esporàdic, com La fam de Joan Oliver.