Anàlisi del Poblament Rural, la Ciutat i l'Urbanisme

El Poblament Rural i Urbà: Característiques i Evolució

1.1. Què és el poblament rural?

Fa referència a una vida al camp i a les activitats derivades de la seva explotació. Es caracteritza per una baixa densitat de població i el predomini del paisatge agrari. Les principals activitats són l’agricultura, l’explotació forestal i la ramaderia. Als països desenvolupats, aquestes activitats generen molts llocs de treball en el sector secundari i terciari, com ara el transport i la distribució de productes.

1.2. Tipus de poblament rural

Poblament rural concentrat: les cases estan agrupades en un mateix nucli, que pot ser petit (llogaret) o més gran (pobles amb milers d’habitants).

Poblament rural dispers: les cases estan separades i repartides pel camp, enmig de l’espai agrícola. La distància entre elles varia segons la zona. Un exemple clar són les masies.

1.3. Els problemes del poblament rural

En els països desenvolupats, el percentatge de poblament rural és baix i continua disminuint en altres llocs. Això ha comportat diversos problemes:

• Serveis públics insuficients: Manca de professionals per cobrir les necessitats bàsiques de la població i manca d’instal·lacions.
• Dèficit d’inversió en infraestructures: Les carreteres són dolentes per la manca de manteniment o de vies de més d’un carril. Les línies ferroviàries són insuficients i ineficients.
• Canvi de model productiu: Desapareixen petites explotacions i finques agrícoles, però al mateix temps creixen les agroindústries i grans corporacions agroalimentàries. Això comporta una pèrdua d’oportunitats i de llocs de treball.
• Desconnexió: En aquestes zones hi ha molt mala cobertura i connexió a la xarxa.

2.1. Què és una ciutat?

Un lloc que té una alta densitat de població, la qual es dedica a activitats no agrícoles. Les principals diferències entre l’hàbitat urbà i l'hàbitat rural són:

• Morfologia concreta: aspecte extern molt definit.
• Capacitat d’innovació tècnica, econòmica i cultural: presència d'universitats, museus, teatres, etc.
• Capacitat de producció i d’intercanvi de mercaderies: s’hi duen a terme les activitats econòmiques que no tenen relació directa amb l’explotació de la terra.
• Influència sobre el territori proper: exercida en tots els àmbits: polític, econòmic i cultural.

2.2. Funcions de la ciutat

Són les activitats que fan els habitants:

• Econòmica: Les ciutats concentren les activitats industrials i comercials; les indústries se situen sovint a la perifèria (polígons industrials).
• Política: Tenen les principals institucions polítiques i solen tenir funcions financeres i culturals.
• Residencial: Funció que fa necessària l’organització dels serveis i espais que ofereix una ciutat.
• Turística i cultural: Són centres d’atracció turística i cultural de primer ordre.

3.1. El plànol de la ciutat

És una representació plana i a escala de l’espai que ocupa. Permet estudiar l’organització de la ciutat i comprendre les seves evolucions:

• Plànol irregular: la ciutat ha crescut de manera incontrolada i sense planificació, amb carrers irregulars i estrets propis de la ciutat medieval.
• Plànols regulars:
  • Plànol en quadrícula: xarxa de carrers perpendiculars que formen illes de cases amb forma quadrada o rectangular.
  • Plànol radiocèntric: la ciutat s’organitza al voltant d’un centre i els carrers surten d’aquest punt cap enfora, units per vies circulars o semicirculars.
  • Plànol lineal: els carrers s’organitzen al voltant d’un carrer o via principal que estructura la ciutat.

Estructura i jerarquia urbana

Centre urbà: és la part principal de la ciutat, on es concentren els edificis importants, les botigues, les empreses i els serveis. Normalment inclou el nucli antic o històric, que pot conservar un gran valor turístic encara que alguns barris nous hagin guanyat importància.

Perifèria: són els barris que envolten el centre de la ciutat. A les grans ciutats poden ser molt extensos i inclouen zones residencials com ara:

• Barris de classe alta: habitatges amplis, zones verdes i bons equipaments.
• Barris obrers: amb problemes de massificació, menys serveis i equipaments.

Les ciutats han crescut sovint de manera desordenada. Per evitar-ho, es fan plans urbanístics, que són normes legals que regulen el creixement de la ciutat i s’adapten a les necessitats futures. Els ajuntaments els elaboren i serveixen per organitzar els usos del sòl, els espais públics (parcs, carrers, etc.) i establir normes com l’alçada dels edificis o la superfície que es pot construir.

Conceptes de jerarquia urbana

Metròpoli: una gran ciutat que és capaç d’exercir la seva influència sobre un extens territori.

Àrea metropolitana: territori que envolta una gran metròpoli. La ciutat central és el nucli financer, administratiu i comercial més important de tota l’àrea.

Conurbació: resultat del creixement simultani de dues o més ciutats veïnes fins al punt que gairebé s’uneixen i desapareix l’espai rural que abans les separava. És gairebé impossible distingir els límits entre els diferents municipis. Les ciutats grans absorbeixen nuclis petits, els quals queden convertits en barris. Exemple: El Randstad (als Països Baixos).

Megalòpolis: han aparegut com a conseqüència del ràpid creixement de ciutats properes fins a formar una zona urbana única, molt ben comunicada i amb tot tipus d'infraestructures. Són extensions urbanes molt grans, on es combinen sense interrupció barris residencials, zones industrials i centres urbans. Exemple: la costa est dels Estats Units (Boston-Washington).

Arxipèlag megapolità mundial (AMM): grans àrees urbanes, algunes de les quals exerceixen una gran influència econòmica i cultural d’abast internacional.