Anàlisi dels Climes a Espanya i Catalunya: Guia Completa

Anàlisi del climograma de Santander

1. Descriviu la informació representada en el gràfic. [1 punt]

El gràfic és un climograma de Santander (66 m), ciutat situada al nord de la Península Ibèrica, a la façana cantàbrica. Un climograma és un tipus de gràfic que combina dues variables climàtiques al llarg dels dotze mesos de l’any: d’una banda, les precipitacions mensuals, representades amb barres verticals i mesurades en mil·límetres (mm), i de l’altra, la temperatura mitjana mensual, representada amb una línia contínua i mesurada en graus Celsius (°C).

En aquest cas, el climograma indica que la precipitació total anual és d’uns 1.198 mm, una xifra molt elevada que posa de manifest la gran humitat del clima. Les pluges es reparteixen de manera bastant regular durant tot l’any, sense cap període de sequera estival. Pel que fa a la temperatura, la mitjana anual és de 14 °C i s’observa que les temperatures són suaus tant a l’hivern com a l’estiu, amb una diferència poc marcada entre els mesos més freds i els més càlids.

Conceptes de precipitació i amplitud tèrmica

2. Definiu els termes precipitació i amplitud tèrmica

La precipitació és tota l’aigua que cau de l’atmosfera i arriba a la superfície terrestre en forma líquida o sòlida, és a dir, pluja, neu o calamarsa. Es mesura en mil·límetres (mm) i indica la quantitat d’aigua acumulada en un lloc determinat durant un període de temps.

L’amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred de l’any. Aquesta dada permet entendre si un clima té contrastos forts de temperatura al llarg de l’any o si, per contra, presenta temperatures força regulars.

Característiques del clima temperat oceànic

3. Observeu el gràfic i exposeu quines són les característiques que defineixen el clima temperat oceànic (o atlàntic). Indiqueu també el nom de tres capitals de província que tinguin aquest clima. [1,5 punts]

El clima que reflecteix aquest climograma és el clima temperat oceànic, també anomenat atlàntic, propi de la costa nord peninsular. Aquest clima està molt influenciat per la proximitat del mar Cantàbric i de l’oceà Atlàntic, que actuen com a reguladors tèrmics.

Les seves principals característiques són:

• Precipitacions abundants i regulars durant tot l’any. No hi ha sequera a l’estiu, ja que els mesos estivals també registren pluges.
• Temperatures suaus durant tot l’any. Els hiverns no són gaire freds i els estius són frescos.
• Baixa amplitud tèrmica, és a dir, poca diferència entre la temperatura de l’hivern i la de l’estiu.
• Humitat ambiental elevada i presència freqüent de núvols.
• Cels sovint ennuvolats i pluges freqüents causades pels vents humits de l’Atlàntic.

Tres capitals de província que presenten aquest clima són: Santander, Oviedo i A Coruña.

L'influx oceànic a la Vall d'Aran i Espanya

4. Quines àrees de Catalunya estan sota la influència del clima temperat oceànic (o atlàntic)? Expliqueu les característiques del paisatge vegetal d’aquestes àrees, i els tipus de conreus i altres activitats agropecuàries que hi tenen lloc.

A Catalunya, aquest tipus de clima no és generalitzat. Només apareix de manera clara a la Vall d’Aran, situada al vessant nord dels Pirineus i oberta a la influència atlàntica. Aquesta vall rep els vents humits procedents de l’Atlàntic, cosa que provoca un règim de pluges abundant i regular i temperatures suaus en comparació amb altres zones pirinenques.

El paisatge vegetal d’aquesta zona es caracteritza per:

• Boscos caducifolis formats per faigs, roures i bedolls.
• Presència de prats naturals molt verds durant tot l’any gràcies a la humitat.
• Gran densitat de vegetació i paisatge molt humit.

Pel que fa a les activitats econòmiques:

• Predomina la ramaderia bovina i ovina, aprofitant els prats naturals per al pasturatge.
• Producció de llet i derivats làctics.
• Explotació forestal.
• L’agricultura és escassa a causa del relleu muntanyós i del clima humit.

4. Quines àrees d'Espanya estan sota la influència del clima temperat oceànic (o atlàntic)? Expliqueu les característiques del paisatge vegetal d’aquestes àrees, i els tipus de conreus i altres activitats agropecuàries que hi tenen lloc.

Aquest clima s’estén per tota la façana cantàbrica i Galícia: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i el nord de Navarra.

El paisatge vegetal d’aquestes zones és molt característic:

• Predomini del bosc caducifoli atlàntic, amb roures, faigs i castanyers.
• Existència de prats verds durant tot l’any.
• Rius abundants i cabalosos gràcies a les pluges constants.

Les activitats agropecuàries més importants són:

• Ramaderia bovina, especialment orientada a la producció de llet.
• Conreu de blat de moro, patata i horta.
• Explotació forestal per a l’obtenció de fusta.
• Ús dels prats naturals per al pasturatge.

El clima mediterrani litoral a Tarragona

1. A quina zona de Catalunya correspon el clima representat en el gràfic? Justifiqueu la resposta

El climograma correspon al clima mediterrani, en la seva variant litoral.

• Pel que fa a les temperatures, s'observa que el mes de gener, el més fred, té una temperatura mitjana propera als 10 °C, fet que l'allunya dels climes temperats de les zones de muntanya mitjana i alta. També el diferencia dels climes mediterranis continentals, d'hiverns més freds.
• Pel que fa a les precipitacions, el total és baix comparat amb altres climes. S'observa que als mesos d'estiu les precipitacions no superen la corba de les temperatures, fet que indica la presència d'una sequera estival, tret característic del clima mediterrani.

És un clima mediterrani litoral que, donades les baixes precipitacions i els hiverns poc freds, es dóna en el sector meridional del litoral de Catalunya. En concret, pertany a la ciutat de Tarragona.

Característiques del paisatge mediterrani

2. Expliqueu les característiques paisatgístiques dels territoris que tenen aquest tipus de clima

Els elements del paisatge reflecteixen les condicions del clima mediterrani:

• El paisatge vegetal està format per vegetals perennifolis i esclerofil·les, adaptats a la sequera estival. Els boscos predominants són els alzinars i les pinedes de pi blanc.
• Els conreus responen a la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera. També són abundants els ametllers, avellaners i garrofers. Són conreus de secà adaptats a un règim de pluges poc abundants.
• Els cursos d'aigua són irregulars, amb un fort estiatge a l'estiu. Rius de poc cabal i rambles gairebé tot l'any seques, però que poden augmentar sobtadament de cabal amb les pluges torrencials de tardor i primavera.
• El poblament tradicional estava concentrat en nuclis compactes, amb els masos com a explotacions rurals. Actualment, el poblament s'ha dispersat en urbanitzacions i nuclis turístics al llarg de la costa.

Riscos ambientals del clima mediterrani

3. Quins riscos ambientals es poden derivar del règim de temperatures i precipitacions que presenta aquest tipus de clima.

Les característiques del clima mediterrani comporten riscos importants:

• La sequera estival, quan es perllonga, incrementa molt el risc d'incendi forestal. La gran quantitat de biomassa en boscos no gestionats facilita que els incendis adquireixin grans dimensions.
• Les precipitacions es concentren a la tardor i a la primavera. Són molt irregulars i, sota condicions de vent de llevant i gota freda (DANA), poden provocar pluges torrencials i inundacions.

Clima mediterrani continental: El cas de Lleida

1. Descriviu la informació representada al gràfic

Es tracta d'un climograma, un gràfic que reflecteix el clima d'un lloc determinat amb una representació simultània de les temperatures i les precipitacions. Les temperatures mitjanes mensuals en graus centígrads es representen mitjançant un diagrama lineal i les precipitacions acumulades mensuals en mil·límetres es representen en un diagrama de barres. La font és: Riba, O. i altres, 1979.

S'observa que la línia de les temperatures presenta els valors màxims els mesos de juliol i agost, i els mínims al desembre i gener, amb una diferència acusada. Les precipitacions tenen el seu màxim a la primavera i el seu mínim en els mesos d'estiu.

Conceptes d'anticicló i marinada

2. Definiu els termes anticicló i marinada

• Anticicló: Zona d'altes pressions consistent en masses d'aire descendent que donen lloc a un temps estable, sense precipitacions.
• Marinada: Vent o brisa que bufa de mar cap a terra durant el dia.

Anàlisi climàtica de Lleida

3. Comenteu les característiques climàtiques de Lleida a partir de les dades del climograma:

A) Quins són els mesos àrids? Justifica la resposta: L'aridesa es produeix de juny a setembre, ja que la precipitació és inferior al valor doble de la temperatura mitjana mensual (la barra queda per sota de la línia).

B) A quin tipus climàtic correspon el climograma? Per què?: És característic del clima mediterrani per l'aridesa estival. Presenta hiverns freds (5 °C) i estius calorosos (25 °C), amb una amplitud tèrmica de 20 °C, trets propis de la varietat continental o d'interior.

C) Justifiqueu la influència de la situació geogràfica de Lleida sobre el seu clima: Cal destacar la llunyania del mar i la presència de les serralades Prelitoral i Litoral, que actuen com a barrera i impedeixen l'entrada de la influència marítima.

Regions biogeogràfiques de Catalunya

4. Expliqueu les relacions que hi ha entre el clima i la vegetació:

• Elements condicionants: Les precipitacions (proporcionen aigua) i la temperatura (condicionen el desenvolupament biològic) són els factors clau.
• Regions biogeogràfiques a Catalunya: La regió mediterrània (vegetació perennifòlia i esclerofil·la); la regió eurosiberiana (vegetació caducifòlia, clima temperat); i la regió boreoalpina (alta muntanya, clima fred).
• Vegetació perennifòlia: L'alzinar és propi del clima mediterrani, adaptat perfectament a la sequera estival.

Interpretació de mapes del temps i centres d'acció

1. Escriu la informació representada al gràfic

El mapa mostra una carta sinòptica meteorològica d’Europa occidental amb diversos elements clau:

• Isòbares: Línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica (en mil·libars o hectopascals). La seva proximitat indica la intensitat del vent.
• Centres d’acció: Una borrasca (B) al nord-oest d’Europa i un anticicló (A) a l’Atlàntic.
• Fronts: Front fred (triangles), front càlid (semicercles) i front oclòs (combinació).

Conceptes d'isòbara i anticicló

2. Definiu els termes isòbara i anticicló

Una isòbara és una línia imaginària que uneix punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Un anticicló és una zona d’alta pressió (superior a 1013 hPa) on l’aire descendeix, provocant temps estable i cel serè.

Centres d'acció i les seves característiques

3. Expliqueu els centres d’acció i les seves característiques

• Anticiclons (A): Alta pressió, aire descendent, sentit horari (hemisferi nord) i temps estable.
• Borrasques (B): Baixa pressió, aire ascendent, sentit antihorari i temps inestable (pluges i vents).

Elements i factors que condicionen el clima

4. Expliqueu els elements i factors del clima

A) Elements del clima: Temperatura, precipitació, pressió atmosfèrica, vent, humitat i insolació.

B) Factors del clima:

• Latitud: Determina la radiació solar.
• Altitud: La temperatura disminueix amb l'alçada.
• Continentalitat: La distància al mar accentua els contrastos tèrmics.
• Relleu: Actua com a barrera climàtica.
• Corrents marins i centres d'acció: Modifiquen les condicions regionals i la circulació atmosfèrica.