Anàlisi dels Contes de Jesús Moncada: El Cafè de la Granota

Anàlisi de Contes de Jesús Moncada: El Cafè de la Granota

1. Història de l'olivera

Paraules des d'un oliver

El conte tracta sobre dos amics. Un vol ajudar l'altre recollint-li les olives, ja que sap que a l'altre no li donarà temps de collir-les i s'acabaran fent malbé.

L'amic li va dir a la seva dona, Ballissa, que quan es trobés amb l'Isidre li comentés la situació. Però ella se n'oblidà de fer-ho.

Un home que passà per allà va anar a avisar l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar a comprovar-ho i es trobà allà el seu amic collint les olives d'un dels seus arbres. El seu amic li explicà per què li estava collint les seves olives i que quan acabés li hauria anat a portar a casa seva. L'Isidre no s'ho va creure, va agafar un bastó i el va estomacar.

Anàlisi del conte

• Narrador: És un narrador intern i protagonista, que narra tots els fets de la història que ell ha viscut. De la dona del narrador no se'n sap gaire cosa, ja que no es nota la seva presència.
• To i Caràcter Didàctic: L'altra cosa que destaca en el conte és el to humorístic que posa l'autor en els seus relats. Amb cada conte vol donar un caràcter didàctic. Amb aquest vol destacar la vanitat, una crítica social que en alguns casos pot arribar a la sàtira.
• Estil: En aquest cas seria un soliloqui amb interlocutor mut.
• Lèxic: L'autor reflecteix un lèxic propi del català, fent referència a la zona de l'Ebre, per això està relacionat amb el tema de la navegació. De vegades utilitza un to de llengua oral que sembla que les històries hagin estat recollides directament de la veu del poble.

Vocabulari del capítol

Aixada

Eina per cavar al camp, amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal.

Bancalets

Trossos petits de terra plana conreada.

Borrasses

La part més basta de l’estopa que deixem sense netejar.

2. Futbol de la ribera

Futbol de la ribera

Al cafè de la Granota s'hi conservava una rèplica esgrogueïda d'aquella tarda del 1958 destinada a passar a la història esportiva d'aquella vila. Onze galifardeus amb un aire lleugerament fatxenda van ser els protagonistes de la gesta —li ho explicà el vell Cristòfol.

El camp de futbol

El camp de futbol d'aquella vila era un cas singular. Es va construir després d'una riuada, utilitzant el fangar que n'havia quedat per fer-hi el camp d'esports. L'afició era abnegada, lleial i sorollosa. Feia temps que reclamaven de fer un nou camp a l'hort del Ramon, i la proposta va ser rebuda amb entusiasme. La construcció va anar molt ràpid. L'únic inconvenient era l'espai on estava embotit el camp: el Segre gairebé llepava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'Ebre. De manera que per no perdre totes les pilotes, un home les anava a buscar amb barca.

El partit històric

Un dia es va jugar un partit molt intens contra uns forasters de secà, que semblava que havien estat entrenats per tallar cames. L'àrbitre anava clarament a favor d'ells. A la mitja hora, els forasters marcaren el primer gol i l'ambient i el públic s'anaven escalfant. Van fer el segon per mitjà d'un penal inventat. El vell Cristòfol em digué: «Vam guanyar per 6 a 2, xiquet.» Va començar a ploure molt i el camp va quedar amb un pam d'aigua. Els rivals i l'àrbitre, espantats, es van posar en un racó del camp on no arribava l'aigua. Cada atac nostre era quasi gol segur.

Vocabulari del capítol

Galifardeus

Home capaç de fer-ne de totes.

Fatxenda

Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure.

Calafat

Persona que construeix i repara embarcacions.

Abnegada

Que practica l’abnegació.

Ferrenys

De complexió, posat, caràcter, etc., fort i robust.

3. Els delfins

Els delfins

La història tracta d'un home que s'encarrega de donar el condol als familiars dels difunts de l'enterrament. En aquest cas concret, el de Constantí Cirera, creu que ho ha fet millor que en cap de les ocasions anteriors. Després es posa a pensar que algun dia algú haurà de substituir-lo, però no arriba a cap decisió satisfactòria. Els tres candidats que té: Joan Campbells, Joaquim Coloma i Pere Cistella, tenen tots inconvenients, així que el conte acaba amb la latent preocupació d'en Miquel.

Anàlisi

Morfosintaxi

Podem dir que en aquest capítol trobem frases simples i coordinades, encara que en la major part del text apareixen oracions subordinades, tant adverbials com adjectives i substantives.

Tipografia

Durant tot el capítol es manté el mateix estil, la mateixa mesura i color negre de la lletra.

Temes i ironia

L’últim tret que destacarem d’aquest conte és el tractament irònic que reben la mort i els rituals funeraris per part de Jesús Moncada, que els lleva transcendència i els aporta quotidianitat.

Reflecteix temes que estan molt presents en els pobles, com per exemple l’enveja, que es veu reflectida entre la gent del poble als qui els agradaria estar al lloc d’en Miquel.

A més, també podem veure que en els pobles l’opinió de la gent i les aparences són molt importants, tal com podem veure quan tots els personatges volen ser els primers a donar el condol i quedar millor que la resta.

Allò que més ens ha agradat del conte és el to irònic amb què Moncada tracta la mort i els rituals funeraris durant tot el capítol. Aquest és un fragment que ho reflecteix clarament:

«Joan Campells, l'adroguer del carrer Major, és massa baixet, li falta corpenta, els del dol gairebé s'haurien d'ajupir.»

Vocabulari del capítol

Delfí

Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.

Condol

Dolor per la pena d’un altre.

Aplomar

Caure a plom.

Canelobres

Estri que consisteix en un peu dret que té diferents braços o branques amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.

Aflicció

Estat de qui està afligit.

Capcinada

Signe o moviment de cap.

4. L'assassinat del Roger Ackroyd

L'assassinat del Roger Ackroyd

Aquesta història explica que un home que es diu Damià li confessà una cosa al seu amic i cunyat Sebastià. Li explicà la història de quan va matar en Teodor. Ell es va enganxar molt a un llibre, però sempre que el llegia hi havia algú que l'interrompia, fins que un dia en Teodor li digué el final. Ell, de tanta fúria acumulada, va agafar l'escopeta i li disparà un tret.

Anàlisi

El títol d’aquest capítol té un gran significat, ja que en Damià és un apassionat de les novel·les de detectius i li encanta comentar-les amb els seus amics. El desvetllament de qui ha assassinat el Roger Ackroyd és el motiu pel qual dispara el protagonista, i per tant, el títol reflecteix clarament el conte.

Estructura narrativa

De fet, el conte té dues històries paral·leles que avancen l’una al costat de l’altra:

1. La novel·la d’Agatha Christie, l’argument de la qual va explicant Damià, el protagonista.
2. El monòleg del mateix Damià, que va explicant els motius pels quals va disparar i matar d’una escopetada el Teodor de Peris.

Així doncs, en tractar-se d’un monòleg, és una narració cronològica dels fets. Conseqüentment, en Damià fa la funció de narrador de la història, per tant, l’autor escriu el conte en primera persona.

Estil i lèxic

La història d'en Damià reflecteix els impulsos i les males reaccions que podem tenir degut a maneres d’actuar o de ser dels altres, cosa que fa que el lector se senti identificat amb el protagonista, encara que la seva reacció sigui clarament exagerada.

El narrador utilitza sovint frases dites en el moment que està narrant i parla d’altres personatges involucrats. La majoria del conte està escrit en estil indirecte, encara que trobem moltes frases en estil directe.

Per últim, caldria destacar com és el lèxic del conte. Aquest és, sens dubte, totalment col·loquial, ja que, cal recordar, que són històries que succeeixen en un poble, on el llenguatge sol ser més vulgar que a la ciutat. Aquest fet és perfectament plasmat per l’autor.

Vocabulari del capítol

Clissar

Veure.

Guipar

Mirar d'amagat.

Tupí

Formatge.

Galindaines

Cosa insignificant, de poc valor i poca importància, que es mostra sota una aparença falsa per tal d'impressionar algú.

Morral

Bossa.

Llaüt

Embarcació de poc tonatge.

Somera

Ase femella.

Guillar

Fugir.

Burxa

Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues.