Anàlisi dels Frescos de l'Absis de Sant Climent de Taüll

1. Documentació general

• Títol: Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll
• Autor: Desconegut, conegut com el Mestre de Taüll
• Datació: Segle XII
• Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona
• Localització original: Església de Sant Climent de Taüll
• Tècnica: Pintura al fresc
• Tipologia: Mur
• Dimensions: Grans
• Estil: Romànic català
• Tema: Bíblic

2. Anàlisi formal

2.1 Elements plàstics

• Pinzellada: Hi predominen les línies.
• Color: Purs i intensos, aplicats de manera plana sense clarobscurs.
• Llum: Natural.
• Ritme: Presenta un ritme estàtic, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures. L’únic que trenca amb aquest hieratisme són les mans de Crist: amb l’esquerra subjecta un llibre i amb la dreta beneeix.
• Espai tridimensional: No n’hi ha, ja que el fons són tres línies de colors que no donen profunditat.
• Expressivitat: Les figures imposen respecte i autoritat.

2.2 Composició

El conjunt es divideix en tres parts superposades: la part superior representa el cel, la part intermèdia presenta l’Església i la part inferior, el món terrenal. L’obra presenta una simetria compositiva, que s’observa en la figura de Jesucrist i en l’estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges; aquesta només es trenca amb les mans de Crist. S’utilitza la perspectiva jeràrquica pròpia de l’època, en la qual els personatges principals se situen al davant de tot.

3. Interpretació

Context històric i de l'obra

Al segle XI, la societat europea va entrar en una fase d’evolució econòmica, política i cultural gràcies al creixement demogràfic i els progressos tècnics. Pertany al romànic ple (final del segle XI fins a mitjan del segle XII).

Es creu que l’anònim Mestre de Taüll era originari del nord d’Itàlia i, quan va arribar, va ser contractat per fer aquestes pintures. Aquest conjunt mural va ser adquirit per la Junta de Museus de Barcelona, que, entre el 1919 i el 1923, el va arrencar de l’emplaçament original per mitjà d’un delicat procés d’extracció (anomenat strappo) amb l’objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural de Catalunya.

Funció i significació

La funció de l’obra és didàctica, ja que la majoria de la població era analfabeta i l’ús d’imatges facilitava l’enteniment de l’Antic i el Nou Testament.

Pel que fa a la significació, Crist beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra aguanta un llibre amb la frase llatina “Ego sum lux mundi” (“Jo sóc la llum del món”), de l’Evangeli de Joan. A banda i banda hi ha l’alfa i l’omega —primera i última lletra de l’alfabet grec—, que simbolitzen que Ell és l’inici i la fi de tot. Envoltant aquesta imatge, hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes (tetramorf), presentats cadascun per un àngel. Finalment, a cadascun dels dos extrems de la composició hi ha un àngel serafí.

Estil, models i influències

• Estil: Romànic català.
• Models: Bizantí, manuscrits hispànics.
• Influències: Església de Santa Maria de Taüll, l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo i la de San Baudelio de Berlanga.