Anàlisi de la Filosofia de Plató: Idealista, Dualisme i Coneixement

Plató (Atenes, 427-347 a.n.e.)

Primer idealista i deixeble de Sòcrates, qui va ser protagonista de moltes de les seves obres en forma de diàleg. Principals diàlegs: República, El Banquet, Fedó, Protágoras i Teetet. La seva primera obra va ser Apologia de Sòcrates.

La temàtica de les seves obres és variada: política, estètica, matemàtica, etc. L’objectiu final de la seva filosofia era mostrar que era possible construir un Estat just. Va intentar aplicar-ho a Siracusa, però va fracassar. Va ser el fundador de l’Acadèmia d’Atenes (“que no entri ningú que no sàpiga geometria”).

Antecedents Filosòfics

• Heràclit: El món sensible està en constant canvi.
• Parmènides: Existència de l'ésser intel·ligible.
• Pitàgores: La filosofia com a forma de vida i la immortalitat de l'ànima.
• Sòcrates: La necessitat de trobar definicions universals.

La Realitat: El Món Físic i les Idees

Teoria de les Idees

Aquesta teoria tracta sobre la realitat i el coneixement, i és explicada en diversos diàlegs.

Les Idees

Són entitats universals, immutables i eternes que només es poden conèixer a través de la raó. L’objecte del coneixement són les idees. Per a Plató, les idees existeixen per elles mateixes, no són de creació humana. Per a Sòcrates, les idees són conceptes genèrics de validesa universal.

Rebuig dels Sentits

Per a Plató i Sòcrates és fonamental el rebuig dels sentits com a font de coneixement. És un coneixement que no pot provenir dels sentits.

Origen del Coneixement

Prové de l’ànima. Per a Plató, les idees ja existeixen per si soles; l'ànima no les crea, però les coneix. Per a Sòcrates, és l'ésser humà qui genera les idees.

Dualisme Platònic

Plató és dualista i creu en l'existència de dos mons:

Món Ideal/Intel·ligible (Realitat)

• L'autèntica realitat són les idees incontaminades de matèria (influència de Parmènides).

Món Físic/Sensible (Aparència)

• Format pels cossos materials i sotmès a un canvi continu (influència d'Heràclit).
• El món físic és una còpia del món ideal = els cossos físics són les imitacions (ombres).

Aquests dos mons estableixen una relació de participació i imitació.

El Demiürg

Entitat creadora del món a partir de la plasmació de les idees perfectes.

Idea del Bé

És la bellesa. És la idea que il·lumina els dos mons i permet entendre per què les coses són com són.

Teoria de la Reminiscència

Plató (= que Sòcrates) defensa que el coneixement és objectiu i la realitat única. El coneixement prové de les idees, i conèixer = recordar. Creu que l’ànima pot conèixer les idees perquè les recorda. La idea no ocupa cap lloc, ja que només és entesa per la raó, no pels sentits.

Preexistència Anímica

Vida anterior a l’actual on l’ànima adquireix un conjunt de coneixements que romanen al seu interior i, per tant, els podem recordar.

Metàfora de la Línia

S'inclou dins de la seva obra República i permet visualitzar la seva teoria del coneixement, és a dir, la classificació dels tipus de coneixement segons el seu objecte i la seva validesa:

1. Conjectura (ombres).
2. Creença (objectes físics).
3. Coneixement discursiu (objectes matemàtics).
4. Intel·ligència (idees).

Idea principal: parla sobre el coneixement de la realitat. La relació que hi ha entre els originals i les seves còpies és la mateixa entre el món intel·ligible/ideal i el sensible/físic.

Mite de la Caverna

S'inclou dins de la seva obra República i permet visualitzar la seva teoria de les idees, és a dir, les diferències entre el món físic i el món ideal (dualisme platònic).

Idea Principal

Compara la naturalesa humana amb la condició en què es troben els presoners d’una caverna:

• La caverna és el món sensible/físic i les ombres tot el que veiem mitjançant els sentits per arribar al coneixement.
• El món de fora és el món ideal/intel·ligible.
• El Sol és la idea del bé, ja que és la causa de la visió i de l’existència de les coses.

Immortalitat de l'Ànima

L’ànima (igual que les idees) és única, eterna i immutable, i es troba presonera al cos, fet que la fa imperfecta. Per tant, s’ha d’alliberar del cos tan aviat com sigui possible, i ho fa a través de la purificació.

Catarsi

Trencar els lligams entre l’ànima i el cos, fent que la raó governi els nostres actes.

Metàfora del Carro Alat

Tema principal: explicar per què l'ànima està al servei del cos. Apareix un conductor, un carro amb un cavall blanc (potent i fort) i un cavall negre (corre molt), que formen un carro perfecte, però en un moment el cavall negre es descontrola. Quan el conductor (raó/ànima racional) aconsegueixi dominar els elements del carro (les altres parts de l'ànima), el carro tornarà a ser perfecte.

Parts de l'Ànima

• Racional – prudència – conductor.
• Passional/Irascible – fortalesa – cavall blanc.
• Sensible/Concupiscible – moderació – cavall negre.