Anàlisi formal de les pintures romàniques de Taüll

Per tant la cronologia d'aquestes pintures deu estar entre aquesta data i l'any 1150 aproximadament.

Autors desconeguts però sembla que van participar dos pintors, un, anomenat el Mestre de Taüll que va pintar l'absis central i un altre pintor, anomenat el Mestre del Judici Final que va pintar altres parts de l'església. Probablement el pintor principal era d'origen italià o com a mínim estava familiaritzat amb la pintura bizantina d'Itàlia.

Suport o material.- L'absis ofereix la superfície mural amb volta sobre la que es disposen les figures. Aquest suport ofereix una gran dificultat, però és el lloc clau de les representacions iconogràfiques. Tècnica mixta de pintura al fresc: primer s'estenia un color base, normalment clar, a sobre amb línies negres es dibuixaven les línies fonamentals de les figures, a continuació es pintaven ja les figures i objectes, i després es feia servir la pintura al tremp per als detalls. Els colors s'obtenien de productes naturals (aerinita-blau de lapislàtzuli, cinabri i hematites - vermell) i pot ser el pintor ja els va portar en part d'Itàlia. Gran qualitat tècnica: colors (blau = riquesa) i arrebossat.

ANÀLISI FORMAL:

La COMPOSICIÓ és basada en la simetria i la geometria, juntament amb la subordinació al marc arquitectònic (adaptació a la curvatura de l'absis). La cintura de Crist actua com a eix horitzontal, i a dalt i a baix es creen dos triangles, mentre que aquesta simetria també és manifesta en sentit longitudinal, a nivell general i en el rostre. El braç dret queda compensat amb el fons blanc del llibre.

Línia gruixuda per delimitar els figures i objectes. Precisa, rotunda, vigorosa.

Colors: normalment colors plans, sense barreja. Destaquen el blau i el blanc juntament amb els grisos, punts vermells i verds i color ocre amb pinzellades blanques per a la pell. En realitat hi ha una certa gradació cromàtica. Colors en qualsevol cas bàsics, brillants (hi ha una capa de pintura negra per sota per ressaltar els colors) i harmoniosos, de gran vivacitat i que es poden relacionar amb els quatre elements del món (aire, terra, aigua, foc).

Llum: no és un efecte molt treballat al romànic però trobem certs indicis d'ombra en les túniques o als colls per aconseguir una certa volumetria de les figures, sempre una mica ingènua.