Anàlisi històrica i arquitectònica del Colosseu
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,67 KB
Documentació general
- Arquitecte: Desconegut. Impulsat per Flavi Vespasià.
- Cronologia: 72-80 d.C.
- Localització: Vall del Colosseu a Roma.
- Estil: Romà imperial.
- Materials: Morter cobert d'estuc, marbre travertí i pedra.
- Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
- Dimensions: 187 m de llarg per 155 m d'ample i 52,5 m d'alçada.
Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Construcció arquitravada i amb arc. Hi ha arcs que compleixen una funció estructural (sota les grades) i d'altres decoratius (a la façana), al costat de columnes també decoratives. Presentava un subsòl —sota la sorra on es desenvolupaven els espectacles— amb galeries i cel·les. En la seva configuració s'hi va usar la volta de canó i la volta d'aresta.
Espai exterior i interior
- Exterior: Presenta quatre plantes. Els tres primers nivells tenen una successió d'ordres d'influència grega: dòric-toscà, jònic i corinti. El quart és un mur amb pilastres adossades i finestres quadrades que serveix per reforçar el mur i donar ombra. Hi ha 80 arcs en cada pis de caràcter decoratiu, sostinguts per columnes. Estava recobert d'estuc. En el quart pis hi havia 240 pals de fusta per estendre un tendal gegantí (velarium) que protegia del sol i la pluja a 50.000 espectadors.
- Interior: Comptava amb la cavea o graderia, aixecada sobre voltes que donaven lloc a passadissos i escales per accedir-hi. Van utilitzar voltes de canó i d'aresta.
Estil
És un amfiteatre o unió de dos teatres. És una construcció típicament romana que combina les característiques de l'arquitectura arquitravada amb les d'arc, per influència grega i etrusca. Influirà en el palau Rucellai d'Alberti a Florència en el Quattrocento.
Interpretació
Contingut i significació
Estava situat a prop de l'antiga casa de Neró. És l'edifici més gran de l'antiguitat, regal de Vespasià al poble. Era un espai públic en el qual s'oferien espectacles gratuïts de lluites entre gladiadors, amb feres, s'escenificaven batalles mitològiques o històriques, simulacres de batalles navals, etc. Eren espectacles diürns.
Els seients es repartien segons les classes socials: esclaus, estrangers i dones en la part superior. Hi havia 80 accessos que permetien l'evacuació de 50.000 espectadors en 3 minuts. Actualment, l'edifici es troba força malmès.
Funció
Simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià.