Anàlisi literària: Elogi dels diners i Cabell negre

Elogi dels diners: Una crítica mordaç

L'Elogi dels diners és una sàtira profunda sobre el poder corrupte dels diners en la societat. El text explora com la riquesa altera la moralitat i les institucions:

• Justícia i corrupció: Els diners transformen la veritat, converteixen jutges en advocats (suborn) i fan que els savis semblin bojos.
• Crítica eclesiàstica: L'autor utilitza la ironia per denunciar com els diners fan "cantar els predicadors" i com la fe es pot veure alterada per interessos econòmics.
• Poder social: Els diners legitimen els fills bastards, curen malalties i permeten comprar la voluntat dels altres ("si diràs 'té' a homes sords").

Tema: Crítica als estaments socials (justícia i església).
Actitud: Escèptica i sarcàstica. L'autor defensa que l'esperit hauria de ser superior a la matèria, tot i que acaba donant un consell irònic: acumular diners per aconseguir els nostres propòsits.

Cabell negre: L'estètica del contrast barroc

Aquest poema és un cant a la bellesa d'una dama, basat en un dels trets més característics de l'estètica barroca: el contrast.

Anàlisi dels elements:

• Metonímia: Els cabells de "finíssima atzabeja" (negres) desperten l'enveja dels cabells d'or (rossos).
• Joc de colors: L'autor contraposa el blanc pur (la neu, el marfil, la pell del coll i la mà) amb el negre intens dels cabells.
• Paral·lelisme: La descripció de la dama pentinant-se reflecteix l'estat d'ànim del poeta, el cor del qual queda alterat per tanta bellesa.

El text destaca per la seva riquesa visual, on la pinta de marfil i la mà de la dama es fonen en una sola imatge de blancor, ressaltant la intensitat del negre dels cabells.