Anàlisi literària d'Estellés i Espriu
Enviado por Javier y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Vicent Andrés Estellés
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor molt representatiu de la postguerra. S’havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella. La seua situació personal es va capgirar el 1970 amb el «boom Estellés», quan va publicar el Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. Es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de represa cultural al País Valencià, que els seus llibres van contribuir a reforçar.
En la poesia d'Andrés Estellés destaca un discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura. En aquest món constituït per objectes i comportaments del poble, l'amor tindrà una presència molt concreta i circumstanciada.
El poeta de Burjassot inventa la realitat per mitjà de la seua poesia, la qual no es pot enquadrar en el realisme històric que es propugna en la dècada dels seixanta, ja que es tracta d'un testimoniatge, d'una crònica o documental de la realitat. Una de les millors obres d'aquest gènere és el Llibre de meravelles.
En la seua poesia, la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu i mostra també una particular elaboració estilística i retòrica.
Salvador Espriu
Poeta, dramaturg i narrador, l'obra d'Espriu té un caràcter fortament unitari.
L'autor va considerar la seua obra com una meditació constant i obsessiva de la mort; per a ell, la mort és la realitat última de l'existència humana.
Espriu formava part de la primera generació d'escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar una llengua condicionada i no normalitzada. Durant el període de la República, Espriu havia publicat cinc llibres en prosa, entre els quals:
- El doctor Rip
- Laia
- Ariadna al laberint grotesc
Al mateix temps, Salvador havia estat estudiant dret i història antiga a la Universitat Autònoma. Amb això semblava que es configurava un futur universitari, però tot això es va esvair amb l'esclat de la Guerra Civil. Després de la guerra, l'escriptor es concentra en la poesia publicant Cementeri de Sinera. El 1948 va escriure l'obra teatral Primera història d'Esther i un seguit de llibres on s'insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home.
En el moment en què triomfaven les noves tendències literàries del realisme històric, la poesia cívica d'Espriu va adquirir un gran ressò. Hi va contribuir notablement la difusió musical que Raimon va fer dels seus poemes.