Anàlisi literària de 'El quadern d'Aram' de Maria Àngels Anglada

Poesia i cançó a El quadern d'Aram

L'autora es defineix a ella mateixa com una escriptora de novel·les, fet que es reflecteix en l'obra a través de la inclusió de diversos poemes. Maria Àngels Anglada és, a més, una reconeguda traductora de poesia armènia. Per exemple, el capítol 4 s'encapçala amb versos d'un poeta del segle XV, i el sisè amb versos d'un altre poema del segle X. També, en el capítol 2, s'esmenten les paraules del "poeta submarinista" Antoni Ribera en relació amb el vincle que l'Aram té amb el mar.

La cançó té un paper fonamental en les tradicions del poble armeni; es canta per recordar, un aspecte que el llibre també subratlla.

Record i fixació del genocidi

Un dels pilars que fonamenten l'obra és el record del genocidi armeni. Per a l'autora, escriure aquest llibre és conduir el lector cap a un clam contra la injustícia.

La Marik escriu per no oblidar les desgràcies que ha patit la seva família i el seu poble. Això fa que, per al lector, tots aquests fets encaminin cap a una reflexió per tal d'evitar els errors comesos per la humanitat.

L'escriptura de l'autora també compleix la finalitat d'homenatjar els textos poètics, tant a partir de fonts de poesia culta com de cançons populars. Per a Maria Àngels Anglada, aquestes fonts són una manera de lluitar contra l'oblit i la barbàrie. S'utilitzen les roses del jardí de la casa de Trebisonda per recordar el poble armeni; podem dir que el quadern és, per a l'Aram i per al poble armeni, el record dels justos.

Materials diversos en el quadern

La novel·la està constituïda pel diari manuscrit i les memòries que l'Aram va començar a escriure a Atenes quan tenia 15 anys, en un quadern que li va regalar el seu pare. Aquest quadern serà completat per la Marik. Ambdós recullen els fets de la seva vida, tant des del punt de vista individual com col·lectiu (el poble armeni).

Els textos pretenen donar versemblança a l'obra amb tècniques periodístiques, com ara el testimoni del taxista turc Hassan o el professor Odisseas. A més, hi ha una presència constant de:

• Lletres de cançons tradicionals relacionades amb el poble armeni.
• Poemes que mostren que la poesia popular és essencial en la preservació de la memòria d'un poble.
• Quadres cronològics i mapes sobre la causa armènia, amb els quals l'autora contextualitza la novel·la i situa el lector en un marc històric precís.