Anàlisi de la Llotja de la Seda i el Matrimoni Arnolfini

Llotja de València o de la Seda

Fitxa tècnica

• Autors: Pere Comte i Joan Ivarra (Sala de Contractació); Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga (Consolat de Mar).
• Cronologia: Sala de Contractació (1482-1498); Consolat de Mar (1500-1548).
• Tipologia: Arquitectura civil.
• Materials: Pedra i fusta.
• Estil: Gòtic.
• Localització: València.

Context històric

El 1481, Pere Comte i Joan Ivarra foren elegits mestres d'obres de la nova Llotja de València o de la Seda, iniciant-se els treballs el 26 d'octubre de 1482. Després de la mort d'Ivarra, Pere Comte assumí la direcció. Primer finalitzà la Sala de Contractació i, entre 1498 i 1503, inicià les obres del Consolat de Mar. El 1506, a la mort de Comte, Joan Corbera prengué el relleu, i el 1533, juntament amb Domingo Urtiaga, s'acabà l'edifici afegint-hi elements decoratius.

Descripció formal

L'edifici es divideix en quatre espais: la Sala de Contractació, la Sala del Consolat de Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Es distingeixen dos cossos separats per la torre:

• Sala de Contractació (dreta): Façana amb porta monumental d'arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals. L'interior es divideix en tres naus mitjançant vuit columnes.
• Consolat de Mar (esquerra): Consta de tres pisos. La planta baixa presenta finestres quadrangulars; la planta noble, grans finestrals tripartits amb columnes fines i riques traceries; el tercer pis, una galeria separada per contraforts coronats per pinacles.
• Elements decoratius: Els contraforts presenten vuit parelles de medallons amb figures d'herois, reis i déus. L'exterior es remata amb merlets i 28 gàrgoles.
• Altres espais: La torre acull una capella i una presó. El Pati dels Tarongers destaca per la seva font central i les filigranes dels finestrals ogivals.

Funció, contingut i significat

Les llotges acollien les activitats comercials de la ciutat. La Casa de Contractació era on es realitzaven les transaccions, mentre que el Consolat de Mar resolia els litigis. La Llotja de la Seda és un símbol econòmic de l'època.

Models i influències

Destaca la influència de la Llotja de Palma, la cultura àrab i la decoració renaixentista.

El Matrimoni Arnolfini

Fitxa tècnica

• Autor: Jan van Eyck.
• Cronologia: 1434.
• Tècnica: Pintura a l'oli.
• Mides: 82 x 60 cm.
• Tipologia: Pintura.
• Gènere: Retrat.
• Estil: Primitius flamencs.
• Localització: National Gallery.

Context històric

Al segle XV, ciutats com Gant, Bruges i Ieper esdevingueren enclavaments comercials clau entre el nord d'Europa i la resta d'Occident, afavorint una escola de pintura rellevant després que París perdés la seva hegemonia artística a causa de la Guerra dels Cent Anys.

Descripció formal

L'obra destaca per un dibuix precís i una meticulositat miniaturista. La llum prové principalment de la finestra, creant una gamma cromàtica rica i harmònica. La composició és equilibrada, unitària i naturalista, amb un espai tridimensional aconseguit mitjançant línies de fuga. El tractament de les textures és excel·lent, tot i que l'anatomia es limita a rostres i mans, amb una expressivitat psicològica continguda.

Sentit dels detalls i simbolisme

• Catifa: Símbol de fortuna i posició social.
• Llit: Relació amb la noblesa i el cicle de la vida (naixement i mort).
• Esclops: Vincle sagrat amb la llar.
• Rosari i cristall: Representació del compromís; el cristall simbolitza la puresa.
• Gos: Símbol de fidelitat i amor terrenal.

Funció i influències

Té una funció decorativa i commemorativa. Trenca amb els temes exclusivament religiosos dels períodes anteriors. Influencià autors com Lluís Dalmau (Mare de Déu dels Consellers).