Anàlisi de la Magdalena Penitenta: Funció, Iconografia i Context Històric

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,52 KB

La Magdalena Penitenta: Devoció i Simbolisme

L'escultura, lànguida i contemplativa, convida a l'oració en la seva presència. La senzillesa i claredat del missatge van fer molt populars aquestes imatges, ja que apel·laven a l'emotivitat religiosa i no a complicades teories teològiques.

Funció de la Magdalena Penitenta

La Magdalena penitent té una clara funció religiosa i alhora simbòlica, ja que representa el penediment necessari per a la redempció. La imatge fou encarregada per la casa professa dels jesuïtes de Madrid, anomenada San Felip Neri, i responia a l'interès de l'Església per remarcar el penediment, sobretot després del Concili de Trento.

Iconografia i Significat

La Magdalena penitent és la viva imatge del penediment. La dona, que ha trobat la veritable fe, es penedeix del seu passat com a pecadora i fixa la vista a la creu, símbol de la redempció de la humanitat i de la mort de Crist, de la qual ella, com a pecadora, també és responsable.

Context Històric: Europa al Segle XVI i XVII

La situació de l'Europa del segle XVI es caracteritza perquè no va ser ni lògica ni tranquil·la. Cal destacar dos factors principals:

  • Crisi de la Unitat de la Fe: La destrucció de la unitat de la fe provocada per la revisió luterana i el llarg període de la Contrareforma per a la defensa de la unitat catòlica van col·locar l'home europeu en una situació moral inèdita.
  • Ascens dels Estats Moderns: Van sorgir els grans estats moderns i es van enfortir per lluitar entre ells i així aconseguir l'hegemonia. Els grans interessos que van entrar en joc van obligar els monarques a crear estructures rígides d'un alt grau d'eficàcia i de control ràpid.
Resum de la Problemàtica Europea

Podríem resumir la situació europea del segle XVII com la d'un conjunt d'estats entre els quals es planteja una problemàtica que condueix a l'establiment de dos tipus de poders:

El Poder Papal i l'Església Catòlica

L'Església Catòlica, després del Concili de Trento, va renunciar als pobles protestants, però va establir una disciplina fèrria als pobles que van continuar al si del catolicisme. Van actuar amb intel·ligència i van convèncer amb l'evidència de posseir la veritat. El poder moral i econòmic de l'Església Catòlica, als estats que li eren fidels, era enorme. Això va fer que fos el client més poderós de l'art.

Entradas relacionadas: