Anàlisi de 'A Mallorca, durant la guerra civil'

Interpretacions i context de l'obra

Els versos responen, en l'aspecte formal, al to paisatgístic heretat de l'Escola Mallorquina, amb elements habituals com el cel, la muntanya, els jardins o la tardor. Alguns autors hi han vist poc més que una elegia referida a un món idíl·lic perdut (Josep M. Llompart); uns altres, per contra, el consideren, si no un poema de caràcter militant, sí una presa de posició enfront de l'ocupació política de l'illa (Montserrat Moral de Prudon). Una tercera opinió (Monique de Lope) el valora com la descripció d'una Mallorca que, encara que no es mostra inflamada per la situació bèl·lica d'una manera explícita, anuncia un món que s'acaba, que sucumbeix als desastres de la guerra.

Funció del títol i l'escenari temporal

Es pot dir que la data i el títol acompleixen una funció complementària: situar el lector davant l'escenari en un període temporal determinat (durant la Guerra Civil, segons el títol). Per contra, així sabem amb certesa que el poema és una descripció de Mallorca durant la guerra civil, feta durant la guerra mateixa i des de la llunyania d'una Barcelona on ell, en aquell temps, es trobava en certa manera aïllat.

Mètrica i riquesa lèxica

El poema, escrit en versos blancs, presenta una varietat mètrica notable:

• Octosíl·labs
• Eneasíl·labs
• Decasíl·labs

També hi ha alternança entre finals de vers oxítons i paroxítons. Quant al lèxic utilitzat, hi destaquen els termes en escala de:

• Claredat/foscor: atzur, clara, claror, llum, flames / capvespre, nit, fosca.
• Solidesa/evanescència: muntanyes, cadena, pedres, serra / fumeres, somnis, boires.

Anàlisi de les figures retòriques

En els primers quatre versos (1-4), la figura retòrica que vertebra aquesta descripció és l'hipèrbaton: «verdegen encara aquells camps», «duren aquelles arbredes», «es retallen les meves muntanyes».

En els versos 5-8, l'objecte del poema es personifica quan el poeta l'interpella: «la pluja blava / que ve de tu, cadena clara». En els versos 9-10 és on hi ha el nucli central del text; es fa visible la primera persona verbal («sóc avar de la llum») i la seva posició temporal i física de llunyania pel que fa a l'objecte invocat: «Que em resta dins els ulls [...] quan et recordo!». Els versos 11-17 remeten al present («ara els jardins...») i descriuen una Mallorca molt diferent de la invocada al començament.

El vincle vital i la memòria

El poeta compara l'estreta dependència entre aquestes flames i la foscor amb el seu vincle vital amb l'illa: «Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca».

Els elements de la memòria es fan presents per al poeta en els primers versos, i els assenyala («aquells camps», «aquelles arbredes», «allí»). Són els camps d'abans de la guerra, vius encara en el record. «A Mallorca, durant la guerra civil» és una identificació íntima del jo personal del poeta amb Mallorca, més que una visió de l'illa sotmesa al desastre de la guerra.