Anàlisi Mètrica i Temàtica de Poemes Catalans: Salvat-Papasseit, Carner i Foix
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,55 KB
“El poema de la rosa als llavis” (Salvat-Papasseit)
El poema és la història amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor. És un amor simple, que esdevé líric en la seva senzillesa i la llibertat amb què és expressat. En conjunt, el poema de La rosa als llavis és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat.
Confegit a partir de materials literaris diversos, de la més variada procedència, el llibre ofereix, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.
Elements temàtics i estilístics
- Hi ha una abundància de termes botànics (*rosa*, *lilàs*, *brot*, *menta*...) posats al servei de l'anatomia femenina (*pits*, *trena*, *cabell*, *braç*...), en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista.
- La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en el ritual de l'amor.
- En el vessant religiós, s'observa un aiguabarreig de cristianisme (*Jaculatòria*), mitologia clàssica (*Cupidell*) i d'islamisme (*Mohammed*).
Poema Bèlgica (Josep Carner)
Mètrica
El poema està format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Utilitza tirades de versos anisosil·làbics, compostes principalment per:
- Versos dodecasíl·labs i alexandrins (6+6), que afavoreixen una recitació solemne i pausada.
- També abunden versos decasíl·labs i alguns octosíl·labs (art menor).
Parafraseig i tema
El tema principal del poema és el desig de Carner que Catalunya fos com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica. D'altra banda, és una oda a Bèlgica.
Figures retòriques destacades
- Polisíndeton (*i*)
- Anàfora (*m'agrada fer-me vell*, *amb*, *on*)
J.V. Foix: Anàlisi d'un Poema
Poema format per tres estrofes de 10 versos heptasíl·labs cadascuna. La rima 'a' són versos masculins, en canvi la rima 'b' són rimes femenines.
Estructura i contingut per estrofes
- Primera estrofa: Descriu el paisatge on es troba.
- Segona estrofa: Fa una caricatura d'ell mateix, té relacions sexuals amb la masovera i al·ludeix a la victòria del feixisme després de la Guerra Civil.
- Tercera estrofa: Dominen imatges relacionades amb el sexe femení mitjançant objectes que es troben a la natura.