Anàlisi de Mirall Trencat: Simbologia, Estructura i Temes Clau

Introducció a Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Publicada l'any 1974, *Mirall Trencat* és una obra madura i madurada de Mercè Rodoreda. L'autora explica que va començar a escriure-la a Ginebra el 1968 i la va acabar el 1974 a Romanyà. En el pròleg, Rodoreda detalla el procés d'elaboració de l'obra, esmentant fragments com: "Família rica, senyora fora de la casta, desnivellada i d'origen modest. Bellesa que ajudava la mare a vendre peix." L'autora escrivia a poc a poc, cosa que no era el seu estil habitual, ja que ella escriu a raig. El narrador és omniscient. Arriba un moment en què a l'autora se li escapen els personatges, i es veu obligada a fer un fitxer per no perdre's.

Simbologia del Mirall a l'Obra

El mirall diu la veritat, reflecteix la realitat amb exactitud i verisme, i també el pas del temps. Aquest compleix una funció clau en els personatges:

• El mirall de la *Teresa* li fa sentir vergonya quan s'hi mira amb l'agulla de pit, però després, a la segona part, ho veu tot blau, un símbol del passat, del pas del temps i de la mort.
• El mirall de la *Sofia* serveix per mantenir la cura obsessiva sobre el seu cos.
• El de l'*Eladi*, a casa de la senyora Filo, evidencia el pas del temps a través de la pèrdua de cabell, etc.
• El de l'*Armanda* permet evocar tot un seguit de records que reconstrueixen tota la trajectòria de la família.

També planteja la qüestió sobre si els fets representats són tal com els veiem. Altres miralls significatius inclouen:

• El mirall del restaurant de Viena.
• El mirall de Sofia el dia del casament.
• El mirall de la Maria quan imita la Mare.
• Els miralls d'aigua en els somnis de la Teresa.

La literatura, en si mateixa, és un mirall reflex de la vida.

Estructura Narrativa de la Novel·la

La novel·la narra una saga familiar, una línia en el temps. El temps, els matrimonis, les relacions i la diversitat amb el destí creen un marc narratiu on es desenvolupa l'acció. Els personatges desapareixen (moren) quan s'acaba la seva funció. Els que no moren són la memòria de la història familiar. La novel·la té tres parts. No segueix l'esquema habitual (plantejament, nus, desenllaç), sinó que en la primera part resol i sentencia el tema. En les dues següents, dominades pel record i la tristesa, es reconstrueixen, amb l'evocació reflexiva i la memòria, les vivències i sentiments dels personatges de la primera.

Primera Part: Presentació (18 capítols)

Gran desplegament narratiu, centrat en la descripció dels personatges, espais i del marc temporal. És la part més realista.

Segona Part: Tragèdia (21 capítols)

Iniciada amb una citació del poeta romàntic W. Blake. Reclama la solitud i, alhora, la companyia dels records tristos que formen part de la vida dels personatges. L'acció es desplaça al món intern dels personatges i s'aprofundeix en els seus sentiments i records.

Tercera Part: Descomposició (13 capítols)

Precedida per uns versos de T.S. Eliot sobre la necessitat de superar el temps passat a través de l'oblit i assistir a una època nova. Està marcada per un sentiment de desolació, de descomposició dels personatges, de la casa i el jardí, i d'un tipus determinat de societat.

Els Espais: Casa i Jardí

Tots els espais compleixen una funció al llarg de la novel·la i estan descrits amb un curós detallisme. L'espai està dividit en dos àmbits principals: la casa i el jardí.

La Casa

La casa és l'indret propi dels adults, amb les cambres que guarden els secrets passionals, la biblioteca, les habitacions, els armaris plens de records, la cuina...

El Jardí

El jardí és el jardí de tots els jardins, l'escenari dels nens, la bassa, la gàbia dels paons i faisans, la pèrgola coberta, la caseta dels safareigs i un univers variat d'arbres i flors (*castanyers, cedres centenaris, llorer, glicínies, roses, lilàs i violetes*).

El Temps a la Novel·la

Tot el món de la novel·la es circumscriu a la casa i el jardí. Coneixem el temps històric pels fets puntuals que afecten els personatges de la casa. S'inicia a principis del segle XX i acaba després de la Guerra Civil.

El que més influeix en la novel·la és el *temps psicològic o personal*, subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències. Sol ser un temps marcat en el passat, sempre pensant en els records feliços. El present importa poc, i l'acció deixa pas a la memòria.

Simbologia d'Objectes i Elements

Els objectes tenen una gran importància. Alguns simbolitzen un personatge i altres una relació:

• Armari japonès: *Amadeu Riera*
• Roses de color carn: *Teresa*
• Violetes: *Salvador Valldaura i Bàrbara*
• Ventall i antifaç: La seducció.
• Vestit de dominó: Ambició per ser admirada.
• Arracades: Riquesa.
• Perla grisa: Homes estimats.
• Plomes: Luxe.
• Roses: L'amor.
• Cirerer: Felicitat entre Teresa i el notari.
• Cedres: Llarga vida i perennitat.
• Llorer: La mort de Maria abans de ser posseïda per Ramon; té presència en la mort dels Valldaura.
• Paons: Riquesa.
• Rata: Destrucció i decrepitud.
• Tórtoles: Esdeveniment negatiu (mort).
• Bassa: Sense vida.
• Sabó en forma de cor: Dissolució de l'amor entre Teresa i Miquel Masdéu.
• Vaixell fràgil: La mort de Jaume.
• Notari Riera: Rosa vermella de la seva finca de Cadaqués.

Estil Narratiu

L'obra pertany al gènere de la narrativa. Presenta una *estructura coral*, que acull la història d'una família, tot un retaule de personatges. L'autora acostuma a escriure en *tercera persona*. El *narrador és omniscient*. Abunden els *temps verbals en passat*.