Anàlisi de l'Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés: Estil i Temàtica

Vicent Andrés Estellés: Anàlisi Poètica

La seua obra és un atles poètic de la geografia i cultura valenciana. Les seues característiques són:

• La recerca de la singularitat poètica: Trenca amb els cànons establits i assumits pels seus coetanis. Finalitat de crear un estil propi en el qual abunden referències intertextuals a autors clàssics llatins i catalans.
• La temàtica es divideix en tres eixos temàtics:
  • La poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida, els instants feliços.
  • La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l'idil·li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva.
  • La poesia cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions col·lectives de la resistència antifranquista.
• El llenguatge directe i narratiu: Fa ús d'un llenguatge senzill i planer amb dialectalismes, formes populars, vulgarismes, expressions i frases fetes, i en general, un registre informal que no impedeix un llenguatge poètic de gran qualitat.
• L'abundància de recursos literaris: Per a reflectir la parla del carrer, fa ús de comparacions, repeticions i polisíndeton.
• L'ús singular de l'adjectivació: Als seus poemes és habitual la doble adjectivació i la qualificació d'idees abstractes mitjançant adjectius quotidians.
• La varietat formal: Ell combina l'ús mètrica culta amb sonets o èglogues i l'ús de versos alexandrins, amb poemes breus i senzills i amb el vers lliure i la prosa poètica.

Context Literari

Altres autors com Xavier Casp, Joan Valls i Maria Beneyto van destacar després de la postguerra en una lírica estancada.

Llibre de les meravelles

Ho va redactar entre 1956 i 1958, en plena postguerra, però no es va publicar fins 1971. El títol fa referència explícita a Ramon Llull, però les meravelles estellesianes seran vivències personals, condicionades per la guerra i la postguerra amb la misèria, el dolor i la pena provocada. L'edat mitjana actuarà com el temps fundacional de la nostra cultura i com a model per al nostre futur anhelat. La inspiració lul·liana està també en la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i la forma de tríptic. El jo líric actua de manera semblant a Fèlix, ja que Estellés vol fer una literatura testimonial.

Aquest autor enceta el seu llibre amb cinc citacions: una a Miquel Batllori sobre Llull, tres sobre Ausiàs March, i una de Teodor Llorente on apareixen els temes de l'amor, el record, la guerra i la literatura.