Anàlisi de l'obra: La psicopatologia burgesa i el matrimoni

Precedents i temàtica

L'obra s'estructura en dos moments clau: el primer, on esdevé la vetllada, i el segon, l'escena d'alcoba, on una parella es retreu la seva infelicitat mútua i les infidelitats. El tema central és el pessimisme davant les possibilitats de ser feliç; els personatges no se senten satisfets. Segons Cugat, la felicitat es desitja, però mai s'assoleix, essent el matrimoni la cristal·lització de la infelicitat.

Forma i contingut

El llibre segueix el model de la pièce bien faite. L'obra funciona amb una estructura de tres: 3 parelles, 3 models de burgesia, 3 estructures familiars, 3 actes i 3 espais.

Les parelles

• Cugat i Mercè: Cugat és l'intel·lectual que manifesta una major infelicitat. Mercè, rica i ressentida contra el marit, no té fills.
• Oleguer i Eulàlia: Oleguer és l'antítesi de Cugat, un advocat pràctic que es deixa estimar per Mercè. Eulàlia sap que li és infidel i reconeix que s'hauria pogut casar amb Cugat; les seves dues filles són el seu refugi.
• Oriol i Núria: Oriol està enamorat d'Eulàlia i Núria de Cugat. Núria és una empresària industrial amargada pel matrimoni i amb un fill, amb qui discuteixen sobre com educar-lo.

Desenvolupament de l'obra

• 1r Acte: Habitació de Cugat i Mercè, matinada de juny. Discuteixen pels 10 anys de matrimoni i es retreuen la seva infelicitat. Mercè insinua que ella i Núria s'estimen i confessa haver-se declarat a Oleguer.
• 2n Acte: Despatx d'Oleguer, matí de juny. Cugat va a casa d'Oleguer i Eulàlia recorda que s'haurien pogut casar. Oleguer li diu que tot és una aventura sense importància.
• 3r Acte: Terrassa, migdia de juny. Oriol i Núria discuteixen com cuidar el fill. Oriol retreu a Núria la mort d'una altra filla. Eulàlia arriba a la casa i Oriol es declara, però ella li treu importància.

Epíleg i conclusió

Al restaurant, una nit de juny, es produeix la catarsi. Cugat fa un discurs sobre com la felicitat es desitja però mai s'assoleix. Núria, borratxa, diu que el sopar és un "ball de robots": no estan asseguts per matrimoni, sinó per afinitat d'acord amb les infidelitats (Cugat-Núria, Oleguer-Mercè, Oriol-Eulàlia).

Els tres homes coincideixen que, si es divorciessin, serien igualment infeliços amb una altra parella. Núria i Oriol es reconcilien pel fill que torna l'endemà; Cugat i Mercè per compartir la solitud que senten; Eulàlia i Oleguer, on ella vol ser una desconeguda per poder ser seduïda de nou.

Conclusió: Caigudes les màscares i perduda la innocència, l'obra reflexiona sobre la psicopatologia burgesa, on el matrimoni i la família reflecteixen la infelicitat de la societat. El llenguatge destaca per la dominància del català amb incorporacions, castellanismes i insults cultes.