Anàlisi de La plaça del Diamant: Trajectòria i Context Narratiu

La plaça del Diamant en la trajectòria de Rodoreda

Rodoreda escriu La plaça del Diamant (1962) en la seva etapa de maduresa, després del període del triomf franquista, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Aquests esdeveniments influeixen en les seves obres posteriors, les quals inauguren aquesta fase madura tant tècnicament (amb major control estructural i estilístic) com temàticament.

Les protagonistes d'aquest període són heroïnes que, des de la maduresa, rememoren el seu passat i enfronten la pèrdua de la joventut, emprant finals oberts que brinden esperança i felicitat per als personatges principals. Això difereix del seu tercer període, on els finals són tancats i els personatges aconsegueixen la vellesa i moren, completant el seu cicle vital. A més, en aquest últim període, el temps ha suavitzat algunes de les frustracions o enyoraments de l'autora, fent les relacions menys antagòniques.

Característiques generals de la narrativa de l'època

El gènere narratiu en el context de l'escriptura de l'època presenta les següents característiques:

• Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als anys seixanta rebutja tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites (com Mites de Jordi Sarsanedas).
• La literatura es fa a partir de l’experiència immediata.
• Conté notes exòtiques dels nous espais on es troben els escriptors exiliats.
• Inclou el tema de l’enyorament.
• Incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
• Denuncia la guerra i les seves conseqüències.
• Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica.
• Una altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica.
• El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista.
• A València caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comenci a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.

Models i corrents narratius en el context de l'obra

La plaça del Diamant (1962) s'emmarca en un context històric molt específic, just abans de la proclamació de la Segona República, travessant la Guerra Civil i la postguerra. Durant aquesta època es desenvolupa la narrativa contemporània, amb obres que aborden els problemes i la situació social posteriors a la guerra. Els autors d'aquest període, com Mercè Rodoreda, es veuen obligats a exiliar-se per a continuar el seu treball literari.

A partir dels anys 50, la situació millora amb l'aparició de premis literaris o la comunicació dels autors, impulsant la narrativa catalana. En els anys 60, la consolidació editorial permet la publicació d'obres en català, donant prestigi polític a la literatura.

Els altres models narratius de l'època inclouen:

• La novel·la testimonial
• La novel·la existencialista
• La novel·la catòlica
• La novel·la psicològica (on s'inscriu Rodoreda)
• La novel·la de gènere
• El realisme compromès
• El realisme del segle XIX