Anàlisi de la Segona República Espanyola: De la Proclamació a l'Inici de la Guerra Civil

Proclamació de la República

Després de la caiguda de Primo de Rivera, es va convocar eleccions municipals, considerades menys perilloses per al sistema monàrquic. No obstant això, els resultats del 12 d'abril van esdevenir un plebiscit sobre la monarquia. La victòria republicana a les ciutats va provocar crides espontànies a la República, com es va veure a Eibar, i les notícies es van estendre ràpidament per València, Sevilla, Oviedo i altres llocs, amb gent sortint al carrer per celebrar el rebuig al rei.

A Barcelona, en conèixer els resultats, Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament. Simultàniament, Francesc Macià va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques", indicant la voluntat de Catalunya com a estat propi dins d'Espanya. Madrid va intervenir immediatament, negociant amb Macià un acord. Davant la pèrdua de suport, Alfons XIII es va exiliar.

Es destaca que, per primera vegada, els vots no van ser alterats per trampes, tot i que el caciquisme persistia a les zones rurals, on els monàrquics van mantenir la victòria.

Govern Provisional (Abril 1931)

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República i es va establir un Govern Provisional format per figures com Alejandro Lerroux, Manuel Azaña i Niceto Alcalá-Zamora. Aquest govern va haver de repetir les eleccions municipals, confirmant la majoria republicana, i convocar eleccions a Corts Constituents el 28 de juny per elaborar la Constitució de 1931.

Problemes inicials del Govern Provisional

• Estat Federal: Es va donar per fet que Espanya seria federal sense una decisió central, generant un acord pendent amb Catalunya.
• Estat Laic: Es va decretar la separació entre Estat i Església, trencant el Concordat de 1851, fet que va provocar conflicte amb l'Església.
• Violència Antiesglésia: Es van produir actes espontanis contra l'Església, incloent la crema de convents.
• Vagues: Sindicats van aprofitar l'efervescència social per impulsar vagues.

Constitució de la República de 1931

Aprovada el juny de 1931, aquesta Constitució presentava característiques inèdites a la història espanyola, amb decrets detallats. Va ser rebutjada pels sectors catòlics i tradicionals, que havien perdut el poder.

Principals articles constitucionals

• Definició d'Espanya com una "república de treballadors de tota classe" per fomentar la identificació ciutadana.
• Establiment d'un President de la República amb poder simbòlic limitat.
• Declaració d'Estat laic, sense religió oficial.
• Permís per al matrimoni civil i el divorci (revertit posteriorment amb Franco).
• Igualtat davant la llei per a tots els espanyols, sense distinció de sexe, origen o riquesa.
• Aprovació del sufragi universal per a homes i dones majors de 23 anys (aplicat fins al 1933, malgrat el debat al Congrés sobre el vot femení).
• Preeminència del poder legislatiu (Parlament) sobre el govern.
• Declaració d'una única Espanya, on podien existir estats amb govern i autonomia propis, però sense independència.
• Gran inversió en la creació d'escoles i formació de mestres per combatre l'analfabetisme.

Context i Objectius de la República (1931)

Temps difícils: Context Internacional i Intern

La República va néixer en un context internacional molt advers a causa de la crisi mundial de 1929. A més, hi havia por a la revolució social i un auge del totalitarisme, qüestionant la democràcia.

Internament, la República tenia poc suport, enfrontant-se als sectors conservadors (contraris als canvis) i als sectors radicals (que la consideraven insuficient). El president de la República era Niceto Alcalá-Zamora i el primer president del govern era Manuel Azaña.

Objectius principals

L'objectiu fonamental era trencar amb els vicis del sistema de la Restauració mitjançant reformes clau:

• Construir un sistema democràtic lliure de frau electoral i caciquisme.
• Compromís amb l'autonomia dels territoris que la sol·licitessin.
• Reconeixement de la igualtat legal de la dona.
• Impuls de les reformes estructurals.

Les Reformes de la Primera República

1. Reforma Laïcista/Religiosa

Amb l'Estat declarat laic, les reformes es van dirigir contra el poder de l'Església:

• Secularització dels cementiris, separant l'Església del control de la vida pública.
• Introducció del matrimoni civil.
• Ilegalització de la Companyia de Jesús (Jesuïtes) per la seva desobediència al govern central.
• Llei de Congregacions Religioses (continuació de la Llei del Cadenat de Canalejas) per limitar l'expansió d'ordres religiosos.
• Educació pública i gratuïta, trencant amb el caràcter religiós de l'ensenyament.

Aquestes reformes van generar un fort enfrontament amb l'Església. Un exemple va ser l'expulsió del cardenal Segura per humiliar la República, a més dels actes de crema de convents.

2. Reforma Agrària

El 1931, molts pagesos havien empitjorat la seva situació, convertint-se en jornalers. L'objectiu era eliminar la pobresa rural i crear una classe mitjana rural per impulsar la indústria.

• Expropiació sense indemnitzar de terres d'una part de la noblesa.
• Expropiació amb indemnització de terres mal conreades, no regades o sistemàticament arrendades.

Es va crear l'IRA (Institut de la Reforma Agrària) per gestionar-ho. No obstant això, es van expropiar menys hectàrees de les previstes, acabant per posar els pagesos en contra del règim.

3. Reforma Militar

Manuel Azaña, com a ministre de Guerra, va abordar la "macrocefàlia" de l'Exèrcit (massa oficials i pocs soldats).

• Llei de Retir de l'Officialitat: Els oficials que es retiressin voluntàriament continuarien cobrant el seu sou, reduint així el nombre d'alts càrrecs.
• Supressió d'avantatges per garantir la fidelitat al president, no a un cap militar.
• Expulsió de militars sospitosos de conspirar (com els de l'Acadèmia de Saragossa, incloent Franco).
• Creació de la Guàrdia d'Assalt, juntament amb la Guàrdia Civil.

La reforma va provocar un baix nombre de retirades i un sentiment de rebuig entre els africanistes.

4. Reforma de Descentralització de l'Estat

Tres regions van buscar govern autonòmic:

• Catalunya: El 1932 va obtenir el seu Estatut d'Autonomia, amb govern i parlament propis.
• País Basc: El procés va ser més lent; l'intent del 1931 (amb Carlins i PNB) no es va aprovar fins al 1936, en plena Guerra Civil.
• Galícia: El projecte d'Estatut del 1936 no es va aprovar per la situació de guerra.

Reformes Sociolaborals

El ministre Francisco Largo Caballero va impulsar lleis per millorar les condicions dels treballadors, tot i que no totes es van implementar completament:

• Llei de Contractes de Treball: Obligava a contractar legalment, establia la jornada de 40 hores setmanals i millores salarials.
• Llei de Jurats Mixtos: Per a la negociació i resolució de conflictes laborals entre empresaris i treballadors.
• Llei de Termes Municipals: Prioritat de contractació per a l'atur local en feines agrícoles.
• Llei de Conreu Forçós: Obligació de conrear terres pròpies, evitant el latifundiisme improductiu.
• Llei de Coordinació Sanitària: Ampliació de l'accés a l'atenció sanitària pública.

Reforma Cultural

L'objectiu era erradicar l'analfabetisme i fomentar la cultura. Es van crear milers d'escoles públiques i es va contractar professorat. Es van impulsar les "Missions Pedagògiques" (promogudes per Marcelino Domingo i Fernando de los Ríos), que portaven activitats culturals i ensenyament voluntari a zones rurals. Destaca l'aportació teatral de voluntaris com Federico García Lorca.

Generalitat Provisional i Estatut de Núria

Paral·lelament al Govern Provisional de Madrid, es va crear un govern provisional a Catalunya, establint la Generalitat de Catalunya, que va heretar les funcions de la Mancomunitat. Francesc Macià en va ser el president.

L'Estatut de Núria (Projecte)

La tasca principal de la Generalitat era elaborar un estatut per presentar a Madrid. El projecte, redactat per Jaume Carner amb un vocabulari català antic, es va reunir al Santuari de Núria.

L'Estatut de Núria definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República Espanyola" amb àmplies competències (ensenyament, cultura, ordre públic, sanitat, etc.) i tribunals de justícia propis. El català seria la llengua oficial, i el castellà la de comunicació amb Madrid.

Després d'un plebiscit popular amb un 99% de vots favorables, Macià va presentar l'Estatut a Madrid el 18 d'agost de 1931.

Negociació i Debat a Madrid

La presentació va obrir un debat complex a Madrid, dividint les posicions:

• Govern Central: Volia negociar i retallar aspectes de l'autonomia.
• Parlamentaris Catalans: Defensaven l'estatut sense independència, mantenint les competències sol·licitades.
• Oposició de Dretes: S'oposava frontalment, creient que trencava Espanya.

Estatut de 1932

L'Estatut final aprovat presentava diferències significatives respecte al projecte de Núria:

• Definició: Passa de ser un "Estat" a una "regió autònoma" de l'Estat espanyol.
• Llengua: El català i el castellà esdevenen cooficials.
• Competències:
  • Plenes: Elecció de funcionaris i funcionament intern.
  • Moltes àmplies: Sometes a l'anàlisi del Tribunal de Cassació de Catalunya per garantir la compatibilitat amb la Constitució de 1931.
  • Compartides: Educació, obres públiques, sanitat.

Tot i les retallades, es considera un èxit relatiu, ja que per primera vegada Catalunya tenia un govern propi, la Generalitat.

Eleccions al Parlament de Catalunya (Novembre 1932)

Un cop aprovat l'Estatut, es van convocar eleccions. Els dos grans blocs eren:

• Esquerres: Liderades per ERC (Esquerra Republicana de Catalunya, fundada el 1931). Defensaven reformes socials, republicanisme i laïcisme moderat.
• Dretes: Liderades per la Lliga Regionalista (conservadors i catòlics).

Va guanyar l'opció d'esquerres, i Francesc Macià va ser elegit president fins a la seva mort, quan el va succeir Lluís Companys.

Tasques del Govern de la Generalitat (1932-1934)

El període efectiu de govern (fins a l'octubre de 1934, quan la dreta va suprimir l'autonomia) es pot dividir en sis àrees:

1. Mesures Econòmiques: Creació de l'Institut d'Investigacions Econòmiques per analitzar la situació i planificar l'economia, incloent la gestió de les Caixes de Dipòsits.
2. Mesures a l'Agricultura: Creació de cooperatives i centres d'experimentació. Llei de Contractes de Conreu per ajudar els pagesos de la vinya a pagar l'arrendament (la Generalitat cobria el 50%).
3. Mesures de Política Social: Impuls de la Llei de Bases per crear un sistema de salut accessible a tots els catalans.
4. Mesures a l'Ensenyament: Creació d'escoles i instituts, formació de mestres, petició d'autonomia per a la Universitat de Barcelona, introducció de la coeducació i ensenyament laic.
5. Mesures a l'Àmbit Cultural: Publicació definitiva del Diccionari Pompeu Fabra (català normatiu) i introducció del bilingüisme escolar.
6. Mesures d'Organització Territorial: Projecte de nova divisió territorial en 38 comarques (inconclosa per la guerra).

Radicalització Obrera i Reorganització de les Dretes

Radicalització de l'Obrerisme

Els obrers veien la República com massa lenta. La radicalització va ser impulsada pels anarquistes, que exigien una revolució immediata. Dins la CNT, hi havia dues branques:

• Trentistes (Ángel Pestaña i Juan Peiró): Moderats, volien que la CNT esdevingués el sindicat principal negociant amb la República.
• FAI (Federació Anarquista Ibèrica): Liderada per Buenaventura Durruti, eren radicals i cridaven a destruir la societat burgesa, guanyant progressivament influència.

Reorganització de les Dretes

Mentre governava l'esquerra, les forces de dreta es preparaven:

• Partido Radical de Lerroux (Centredreta): En contra de les reformes, amb suport d'empresaris i propietaris.
• Unión Militar Española (UME): Organització clandestina de militars contraris a les reformes, molts dels quals participarien en el cop d'estat.
• CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): Coalició liderada per Gil-Robles (monàrquics, catòlics i conservadors).
• Renovación Española: Partit d'extrema dreta liderat per José Calvo Sotelo.
• Comunión Tradicionalista: Partit carlí d'extrema dreta.
• Falange Española i JONS (José Antonio Primo de Rivera): Ideologia feixista, defensant l'ús de la violència per defensar les seves posicions.

Crisi del Govern Azaña i Eleccions de 1933

Crisi del Govern Azaña

La repressió governamental davant manifestacions, com la del suces de Casas Viejas, va passar factura a Azaña. En les eleccions municipals posteriors, la gent va percebre que Azaña havia aplicat la mateixa repressió que els governs de la Restauració. Els republicans van perdre, i Azaña va dimitir, sent substituït per Martínez Barrio.

Eleccions de 1933

El sistema electoral afavoria els partits grans (candidatures unitàries). Es van formar aliances, i va triomfar la centredreta:

• CEDA (Gil-Robles): 115 diputats.
• Partido Radical (Lerroux): 102 diputats.

L'esquerra va fracassar per presentar-se separada i perquè la CNT va instar els obrers a no votar. Aquestes van ser les primeres eleccions on van votar les dones.

Govern Radical-CEDA (Bienni Conservador)

Niceto Alcalá-Zamora va donar el govern a Lerroux (Partido Radical), considerant la CEDA massa de dretes, però va imposar la condició que el govern consultés les decisions importants a Gil-Robles.

Les reformes anteriors es van paralitzar o revertir:

• Fre a la Reforma Agrària: Es van retornar terres a la noblesa. La Llei de Termes Municipals va ser anul·lada.
• Substitució d'alcaldes d'esquerres per governadors civils designats a dit.
• Suspensió de la legislació laica: L'Església va recuperar el control de l'educació i va tornar a rebre fons estatals, signant un nou Concordat amb la Santa Seu.
• Paralització de la legislació laboral.
• Llei d'Amnistia: Alliberament de Sanjurjo, futur líder del cop d'estat.

Tensió a Catalunya i Revolta d'Octubre de 1934

Tensió a Catalunya

La tensió va créixer per les diferències entre el govern central (Lerroux amb suport de la CEDA) i la Generalitat (republicans d'esquerra).

El conflicte central va ser la Llei de Contractes de Conreu, aprovada per la Generalitat per permetre als rabassaires accedir a la propietat. Quan la justícia va anul·lar la llei, la Generalitat va aprovar una de similar, augmentant la tensió amb Madrid. Això va culminar amb la suspensió de l'autonomia catalana i l'empresonament de Lluís Companys i el seu govern després dels fets d'octubre de 1934.

Revolta d'Octubre de 1934

La situació es va tensar amb la vaga de PSOE i UGT al juny. Quan tres ministres de la CEDA es van incorporar al govern de Lerroux el 5 d'octubre, es va desencadenar la Revolta d'Octubre de 1934.

• Astúries: Els miners es van aixecar en armes i van controlar la regió. El govern va enviar l'exèrcit, dirigit per Franco, amb una repressió molt dura.
• Catalunya: El 6 d'octubre, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins d'una República Federal Espanyola. La vaga general no va tenir suport de la CNT, i l'aixecament va fracassar. El general Batet va declarar l'estat de guerra.

La repressió va ser severa (3.500 detinguts a Catalunya). La crisi es va agreujar amb l'escàndol de l'Estraperlo (corrupció de Lerroux), convocant noves eleccions per al febrer de 1936.

Front Popular (Eleccions de Febrer de 1936)

A les eleccions de febrer de 1936 es van enfrontar dues grans coalicions:

• Front Popular (Centre-Esquerra): 47,03% dels vots (285 diputats).
• Front Nacional Contrarevolucionari (Dretes): 46,48% dels vots (166 diputats).

Amb la victòria del Front Popular, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga president del govern.

Mesures i Polarització

Es van aplicar mesures com l'amnistia per als presos polítics i el restabliment de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia, amb Lluís Companys com a president.

La societat es va polaritzar encara més: l'esquerra radical impulsava vagues i ocupacions, mentre que la dreta reaccionava amb tancaments d'empreses i violència de la Falange. Mentrestant, sectors de l'exèrcit, liderats pel general Mola i amb suport exterior (Itàlia i Alemanya), preparaven un cop d'estat.

La tensió va esclatar amb l'assassinat del tinent Castillo (d'esquerres) i, en represàlia, la mort de Calvo Sotelo (polític de dretes), fets que van precipitar el cop d'estat militar que va iniciar la Guerra Civil Espanyola.