Anàlisi de la Restauració Borbònica: Vinyetes i Caciquisme

Anàlisi de la Vinyeta 1: El Torn de Partits

1. Tipus de font i de què tracta

Tipus de font: La font històrica és primària, és a dir, és una vinyeta originària de l'època.

Data: Va ser publicada el 1881 per la revista humorística i satírica "El Loro".

Naturalesa: La naturalesa del text és periodística perquè és una vinyeta.

Tema: La vinyeta parla del partit de l'oposició que "serveix" al que està al govern, esperant que li toqui el seu torn garantit pel pacte i la sistemàtica manipulació electoral.

2. Context històric i desenvolupament

Aquesta vinyeta fa referència a la primera etapa de la Restauració.

A les dues vinyetes, els dos personatges centrals són els líders d'aquests partits: a la primera, el liberal Sagasta, amb el seu inconfusible floc, serveix al conservador Cánovas i al seu govern un pollastre pel Nadal del 1880, mentre que a l'any següent la situació s'inverteix i és Cánovas qui serveix vi a un satisfet Sagasta i als seus ministres, disposats a menjar el gall dindi del "poder".

Anàlisi de la Vinyeta 2: El Caciquisme

1. Tipus de font i de què tracta

Tipus de font: La font històrica és primària, és a dir, és una vinyeta originària de l'època.

Data: Va ser publicada el 1905 per la revista "L'Esquella de la Torratxa".

Naturalesa: La naturalesa del text és periodística perquè és una vinyeta.

Tema: La vinyeta parla del caciquisme.

Això del caciquisme feia que la base del sistema fos aquest; utilitzaven una sèrie de trampes legals:

• Compra de vots i coacció dels votants.
• Designació prèvia dels candidats (encasellat).
• Falsejament de les actes i de les llistes electorals (tupinada).

2. Context històric i desenvolupament

És una vinyeta que podem situar a la segona fase de la Restauració Borbònica (la crisi de la Restauració), que va coincidir amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).

Al·ludeix a la pràctica caciquista del sistema canovista, un sistema que intentava tornar al règim anterior al Sexenni Revolucionari. La idea fonamental del sistema canovista era la sobirania compartida entre Rei i Corts. El sistema es basava en el bipartidisme amb l'existència de dos grans partits: el Partit Liberal Conservador, que tenia com a líder Antonio Cánovas, i el Partit Liberal Fusionista, el líder del qual va ser Práxedes Mateo Sagasta. A més d'utilitzar el turnisme, també feien ús de la manipulació electoral que assegurava que el govern estigués en mans dels dos partits dinàstics, cosa que garantia els interessos de l'oligarquia.