Anàlisi i resum de la faula: El Llibre de les Bèsties

Clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,47 KB

De l'elecció del rei

Moltes bèsties estaven elegint qui havia de ser el rei. Va sortir elegit el Lleó, encara que el Bou s'hi oposés, ja que creia que el Lleó era un animal ferotge i carnívor que es menja la resta de bèsties; per això, va proposar com a rei el Cavall. Na Renard va defensar el Lleó, ja que viu de les sobres del seu menjar. Després d'un parlament, el rei i els seus companys tingueren gana i van decidir, aconsellats per Na Renard, menjar-se el fill del Cavall i el Bou. Aquests, indignats, van anar al poble a cercar esperança, però hom va fer arar la terra al Bou i va fer cavalcar el Cavall. El Bou anava a ser matat per servir de menjar als homes, pel que va recomanar al Cavall que fugís amb el Lleó.

Del consell del rei

El Lleó va anunciar que necessitava un consell i elegiren l'Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard, en no ser escollida, va explicar al rei que seria millor d'agafar bèsties amb menys poder (herbívores), ja que així el Lleó se sentiria superior. Els herbívors estaven d'acord i pensaven que elles i Na Renard havien de ser del Consell. El Lleopard i el Linx s'adonaren que Na Renard manipulava el rei i van fer el possible perquè no entrés, ja que, a més a més, tenia el suport dels herbívors. El Lleopard va dir al rei que Na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del Lleó com a rei. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar el Gall a la cort.

De la traïció de Na Renard contra el rei

Na Renard va pensar un pla per venjar-se del rei: va prometre a l'Elefant que faria el possible per destronar el Lleó, i que així l'Elefant pogués ser rei. Aquest no se'n refiava per por a la traïció i, Na Renard, amb por que el descobrís, li va dir que faria tot el que volgués i que podria guanyar el rei amb astúcia i matar-lo.

Com Na Renard esdevingué porter del rei

A la cort es va decidir que el Ca i el Gat serien porter i cambrer, respectivament. Na Renard va marxar a buscar el Bou; aquest li explica com és de dura la vida amb els humans i Na Renard li diu que es quedi en un prat bramulant ben fort; d'aquesta manera, tots els animals s'espanten. Na Renard diu que anirà a veure quin problema hi ha per solucionar-lo. Parla amb el Bou i li diu que demani perdó al rei; ell ho fa, posant com a excusa la maldat dels humans. Na Renard guanya molt de prestigi. Proposa que s'enviïn ambaixadors al rei dels homes per tal d'evitar enfrontaments i que aquests siguin els que li han posat problemes (Lleopard, Onça, Gat, Ca…). D'aquesta manera, Na Renard ascendeix a porter.

Dels missatgers que el Lleó trameté al rei dels homes

Els ambaixadors parlaren amb el rei dels humans, el qual acceptà els regals. Durant el banquet va aparèixer un pobre dient que tots eren males persones, ja que no se'n recordaven de Déu. El rei es defensà dient que ell era bo i misericordiós, però que no perdonaria cap pecat per injust que fos. El Linx i el Lleopard comentaren l'incident amb l'hostaler, i aquest els digué que el rei s'aprofitava dels seus ciutadans. Mentrestant, Na Renard aconsella al rei que es casi amb la Lleoparda, ja que la troba molt bella. Quan l'ambaixada tornà i el Lleopard s'assabentà del que el rei havia fet amb la Lleoparda, aquest s'enfurismà.

De la batalla del Lleopard i l'Onça

El Lleopard culpà el Lleó de la traïció i va voler enfrontar-s'hi; el que guanyés, tindria la raó. El Lleó no va voler enfrontar-s'hi i el Linx es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard i va demostrar la culpabilitat del Lleó. La Serp va dir que, des que el Bou i Na Renard havien entrat a la cort, van sorgir els problemes. El Bou es va excusar dient que ell havia estat manipulat per Na Renard, i aquesta, enfurismada per la traïció del Bou, com que passaven gana a la cort, va decidir que podien menjar-se el Bou. El Gall va proposar d'afegir més animals a la cort, però Na Renard va dir que millor era tenir només una persona, perquè hi havia menys discussions. El Gall temia Na Renard i va dir que no se'n fiava perquè, tard o d'hora, el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei.

De la mort de Na Renard

Na Renard va dir a l'Elefant que ja era hora que el rei morís. El pla era el següent: faria creure al rei que el Senglar el vol matar i al Senglar li diria que el rei el vol matar; d'aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la qual, lògicament, guanyaria el rei, però com que aquest ja no tindria forces, Na Renard aprofitaria per matar-lo. L'Elefant acceptà, però va pensar d'enganyar-la i va dir a Na Renard que volia que hi haguessin uns testimonis d'aquest tracte, i elegiren el Conill i el Paó, que eren enemics de Na Renard. L'Elefant va anar a parlar amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, i per demostrar-ho va fer parlar el Conill i el Paó; així, el Lleó matà per fi Na Renard.

Opinió personal

Aquest llibre m'ha sorprès una mica. Al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però al final m'he adonat que sí. Reflecteix clarament el món dels humans a partir dels animals. Només començar també pensava que se'm faria molt llarg a causa del català antic que utilitza, ja que al principi em costava molt entendre les paraules, però a mesura que anava avançant era més fàcil d'entendre. Aquesta ha sigut, per a mi, l'única dificultat d'aquest llibre.

Espai

En una agradable planícia, per on passava una delitosa aigua.

Entradas relacionadas: