Anàlisi sintàctica en català: oració simple, composta i subordinació

Anàlisi sintàctica: oració simple i oració composta

Oració simple: per analitzar gramaticalment cal mirar les paraules, els sintagmes i l'oració.

Paraules: v (verb), n (nom), adj (adjectiu), conj (conjunció), pron (pronom), etc. Una paraula que té preposició i determinant als dels... i diverses paraules que corresponen a una sola categoria (acostumen a ser verbs).

Sintagmes: agrupar les paraules en sintagmes (és a dir, tipus de sintagma). Els pronoms no generen un tipus específic de sintagma, equivalen a altres sintagmes.

Oració: funcions sintàctiques dels seus constituents i tipus de verb:

• Impersonal (haver-hi i meteorològics)
• Atributiu (ser, estar, semblar)
• Predicatiu (resta de verbs)
• Passiu

Determinar la funció: subjecte, predicat, complement del verb (directe, indirecte, de règim, circumstancial, predicatiu) i complement del nom.

Oració composta

Oració composta: és una oració que té dos o més verbs amb una forma personal. L'estructura es basa en proposicions (un verb per proposició).

Relacions entre proposicions: l'enllaç es fa mitjançant un signe de puntuació o un connector (perquè, etc.).

Encaix de les proposicions: estan al mateix nivell; les diferents proposicions tenen la seva pròpia estructura de constituents i poden fer-se com a coordinades o independents.

Per incidència: una de les proposicions forma part d'algun dels constituents de l'altra i depèn sintàcticament d'ella. Tipus: quadre.

Oracions juxtaposades

Juxtaposició: les proposicions s'encaixen al mateix nivell sintàctic (només compta l'ordre). Les proposicions s'enllacen mitjançant signes de puntuació. Les juxtaposades poden expressar matisos diversos segons els casos (suma de significats, relació de causa-conseqüència).

Coordinació

Coordinació: encaix al mateix nivell sintàctic; les proposicions s'enllacen mitjançant connectors (i, o, ",").

Classes de coordinació:

• Copulativa: expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades (i, si afirmem; ni, si neguem).
• Disjuntiva: expressa l'alternança entre els significats de les proposicions coordinades (o, o bé, ara, sigui).
• Adversativa: expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades (conjuncions: però, sinó, sinó que).

Subordinació

Subordinació substantiva: la subordinació es caracteritza per dos fets: les proposicions s'encaixen una dins de l'altra (subordinada dins de la principal) i s'enllacen mitjançant connectors (que).

Tipus: substantives, adjectives i adverbials.

Subordinades substantives: són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal i fer les mateixes funcions sintàctiques que un SN.

Tipus de proposicions substantives: les introduïdes per les conjuncions que, si, els interrogatius qui, quina, quins, com, quan, quant i on; els pronoms relatius que i qui; i les proposicions d'infinitiu.

Subordinació adjectiva

Subordinació adjectiva: són les que actuen com un sintagma adjectival (SAdj) i com a complement del nom. Van introduïdes per un pronom relatiu (que, qui, què, el qual i on).

Tipus de proposicions adjectives:

• Explicatives: afegeixen una qualitat o informació addicional al nom al qual es refereixen (van entre comes).
• Especificatives: delimiten o concreten la realitat designada pel nom al qual es refereixen.

Pronoms relatius

Pronoms relatius: pronom que introdueix una proposició subordinada substantiva o adjectiva en el marc de la proposició principal.

Ús del pronom relatiu QUE: pot aparèixer sol o precedit d'article (aquell que, la qual). Del qual NO!

Pronom relatiu EL QUAL i variants: s'utilitzen en proposicions adjectives que introdueixen, i tenen valor explicatiu.