Anatomia i Fisiologia de l'Ull: Estructura i Funció

Anatomia de l'Ull

L'ull humà és un òrgan complex amb diverses parts fonamentals per a la visió:

• Escleròtica: La coberta rígida i blanca de l'ull, situada davant de la còrnia i darrere del nervi òptic.
• Coroide: Una membrana vascularitzada que irriga la retina. Està composta per:
  • Iris: La part anterior de la coroide, responsable del color dels ulls. Conté un múscul que controla la mida de la pupil·la (miosi i midriasi).
  • Pupil·la: El cercle negre central de l'ull.
  • Múscul ciliar: Modifica la curvatura del cristal·lí per enfocar objectes propers o llunyans (acomodació).
• Retina: La membrana sensible a la llum que conté els receptors visuals.
  • Cons: Permeten la visió dels colors.
  • Bastonets: Essencials per percebre la llum i la visió en condicions de poca il·luminació. Requereixen un derivat de la vitamina A.
• Còrnia: La part anterior i transparent de l'escleròtica. Actua com una lupa, corbant-se per refractar i concentrar els raigs de llum.
• Humor aquós: Un líquid transparent que omple l'espai entre el cristal·lí i la còrnia.
• Cristal·lí: Una lent elàstica que concentra les imatges sobre la retina, ajustant la seva curvatura.
• Cos vitri: Una massa gelatinosa que omple la cavitat posterior del globus ocular, darrere del cristal·lí.

Parts Auxiliars de l'Ull

A més de les estructures principals, altres components són vitals per a la funció ocular:

• Músculs oculars: Sis músculs disposats radialment controlen el moviment de cada globus ocular, coordinats pel cervell.
• Sistema lacrimal: La glàndula lacrimal segrega llàgrimes que mantenen humida la còrnia, essencial per a la seva transparència.
• Protecció ocular: Les parpelles, amb replecs de pell i làmines fibroses, protegeixen el globus ocular. La conjuntiva és la membrana mucosa que cobreix la part anterior de l'ull i l'interior de les parpelles. Les pestanyes ofereixen protecció addicional.

Transmissió i Elaboració de la Visió

L'impuls nerviós generat a la retina pel nervi òptic viatja fins al lòbul occipital del cervell. Allà, aquests estímuls s'elaboren per formar una imatge completa i donar-li significat. De vegades, aquest procés pot generar errors perceptius coneguts com a il·lusions òptiques.