Anatomia i histologia de la pell: capes, annexos i funcions

1.1 Introducció

La pell és l’òrgan de major extensió del cos (≈ 2 m² i 3–4 kg).

Anatomia de la pell

És una estructura elàstica i resistent, protectora, de coloració variable segons la raça humana i segons els hàbits o la feina. Es distingeixen essencialment dos tipus de pell segons el gruix i la distribució de les capes.

Fàneres o annexos cutanis

Fàneres o annexos cutanis: són els elements que acompanyen la pell i contribueixen a les seves funcions específiques.

2. Histologia de la pell i annexos cutanis

2.1 La pell

Epidermis, dermis i hipodermis.

Epidermis

Epidermis. Capa més externa de la pell.

• L’epidermis, a la pell gruixuda, es pot dividir en 5 capes, que des de dins cap a fora són les següents:

• Estrat germinatiu basal (la més profunda)
• Estrat espinós
• Estrat granulós
• Estrat lúcid
• Estrat corni (la més externa)

Estrat germinatiu. Forma una única fila de cèl·lules cúbiques.

Estrat espinós. Les cèl·lules es disposen en diverses capes i presenten connexions intercel·lulars característiques.

Estrat granulós. Format per 3 a 5 capes de cèl·lules que es van aprimant i on apareixen els grans de queratohialina.

Estrat lúcid. Present en les zones de pell molt gruixuda, com les palmes de les mans i les plantes dels peus.

Estrat corni. Format per cèl·lules aplanades amb desaparició del nucli i dels orgànuls citoplasmàtics; és la capa protectora externa.

Melanòcits. Són cèl·lules que sintetitzen melanina, la substància responsable del color de la pell.

Cèl·lules de Langerhans. Presentes sobretot a l’estrat espinós; formen part del sistema immunitari cutani.

Receptors nerviosos sensitius. Recullen la informació que aporta la pell (tacte, dolor, temperatura, pressió).

Dermis

Dermis. Capa de teixit conjuntiu amb un gruix aproximat d’entre 1 i 2 mm; conté fibres col·lagenoses i elàstiques, vasos sanguinis, nervis i annexos cutanis.

Hipodermis

Hipodermis. Es tracta d’un teixit conjuntiu lax amb dipòsit adipós que uneix la dermis al teixit subjacient i actua com a aïllant i reserva energètica.

2.2 Els annexos cutanis

Glàndules sudorípares. N’hi ha dues varietats:

2.2 Els annexos cutanis

Glàndules sudorípares. N’hi ha dues varietats:

2.2 Els annexos cutanis

Glàndules sudorípares. N’hi ha dues varietats:

Glàndules sudorípares: varietats

Glandules sudoríperes: Hi ha dues varietats principals.

• Ecrines (o eccrines). Es troben a tota la pell; participen en la termoregulació i secreten suor aquosa.
• Apocrines. Es localitzen en zones específiques com les axil·les i la regió pubiana; la seva situació és més profunda (arriben a la hipodermis) i la secreció és més viscosa.

Fol·licles pilosebàtics

Fol·licles pilosebàtics. Són invaginacions de l’epidermis que s’introdueixen en la dermis i formen l’eix del pèl.

• Els pèls. Estan presents per tota la pell, excepte en certes regions (pals minimitzats a zones glabres).
• Glàndules sebàcies. La majoria van associades a un pèl i secreten sèu per lubricar el pèl i la superfície cutània.
• Múscul erector del pèl (piloerector o horripilador). Són fibres musculars llises l’extrem inferior de les quals s’insereix al fol·licle i pot elevar el pèl.

Ungles

Les ungles. Estan formades per cèl·lules queratinitzades aplanades i protegeixen les parts terminals dels dits, ajudant en funcions de protecció i manipulació.