De l'Antic Règim a les Revolucions Liberals i el Nacionalisme

L'Antic Règim (segles XVI-XVIII)

L'Antic Règim defineix la forma de vida i govern dels segles XVI, XVII i XVIII, caracteritzada per una societat estamental. Pel que fa a l'economia, el 90% de la població vivia del camp. En l'àmbit polític, predominava la monarquia absoluta, on el rei concentrava tots els poders: legislatiu, executiu, judicial i militar.

El Liberalisme

El seu principal ideòleg va ser John Locke, qui va contradir els fonaments de l'Antic Règim mitjançant els següents principis:

• Sobirania nacional: Els ciutadans trien els seus representants mitjançant el vot.
• Separació de poders: El poder legislatiu, executiu i judicial no poden recaure en la mateixa persona.
• Igualtat davant la llei.
• Reconeixement de drets: Llibertat d'expressió, de cultura i dret a la propietat privada.

La Revolució Francesa (1789-1815)

Causes

Difusió de les idees liberals, l'exemple de la independència dels Estats Units, el descontentament popular i l'excessiva despesa de la monarquia (Lluís XVI).

Etapes

• Monarquia Constitucional (1791-1792): Abolició del feudalisme, declaració dels drets de l'home, Constitució del 91, sufragi censatari i execució del rei.
• República del Terror (1793-1794): Govern dels Jacobins sota el lideratge de Robespierre, sufragi universal masculí i mesures socials per afavorir els pobres.
• República del Directori (1794-1799): Robespierre és guillotinat per la burgesia més rica; govern dels Girondins.
• República del Consolat (1799-1804): Davant la incapacitat del Directori per mantenir l'ordre públic, Napoleó Bonaparte fa un cop d'estat i es proclama emperador el 1804.

Revolucions de 1830 i 1848

Després de la derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo (1815) a mans de les monarquies europees, es restableix l'absolutisme. Tanmateix, l'Antic Règim torna a caure amb les revolucions del 1830 i 1848.

Nacionalisme

Una nació és un conjunt de persones que comparteixen llengua, religió i cultura. L'Estat, en canvi, és el sistema de govern que pot incloure diversos pobles amb cultures diferents.

Exemples històrics

• Grècia (1821): Guerra contra els turcs. A la batalla d'Adrianòpolis, els turcs concedeixen la independència a Grècia.
• Irlanda: Conflicte amb els anglesos, basat en l'explotació política i la diferència religiosa (anglesos anglicans contra irlandesos catòlics).

Nacionalisme unificador

Al segle XIX, territoris amb la mateixa llengua i cultura van buscar la unificació. El cas més destacat és Alemanya, unificada per Otto von Bismarck mitjançant el Zollverein (1833-1871).