Antropologia Vital i Urbana: Educació, Cultura i Societat

L'antropologia vital s'interessa per com cada cultura diferencia i classifica els seus membres segons la seva edat, i si existeixen alguns tipus de proves que s'hagin de superar per poder pertànyer a alguna d'aquestes classificacions. Tradicionalment s'ha diferenciat entre: infantesa, segona edat i tercera edat, tot i que, avui en dia, s'han introduït noves classificacions, com per exemple, l'adolescència. Així mateix, cal diferenciar entre l'edat biològica i les accions que realitza, i per això, trobem comportaments que semblen no ser propis de la classificació més tradicional.

L'antropologia urbana s'interessa per com el fet de viure en un determinat lloc determina els nostres comportaments, interessant-se principalment pels fenòmens de les ciutats. Així, ens trobem amb una visió molt positiva del fet de viure en ciutats, tot i que també trobem una visió negativa de la ciutat, com per exemple les diferenciacions socials. Avui en dia, també s'estudien temes com la gestió de l'espai, entre públic i privat, o com s'estructura la població de les ciutats, si de manera homogènia o heterogènia. Finalment, també podem estudiar la possible pèrdua d'importància de les relacions socials dins de l'espai físic i la individualització creixent de les nostres societats. Òbviament, per explicar aquest fenomen cal tenir present la modernització tecnològica i la facilitat de desplaçaments que avui en dia tenim.

L'educació s'interessa per quins són els mecanismes que existeixen a tota cultura i a tota societat per transmetre aquests comportaments, idees i valors que es consideren necessaris. Així, haurem d'estudiar si existeixen institucions dedicades a l'ensenyament, si existeixen persones dedicades a l'ensenyament i quines tècniques s'utilitzaran en aquest procés educatiu. Però també, s'han de tenir en compte factors com el de gènere, la classe social o el fet de ser persona amb discapacitat, que poden influir o no en la possibilitat d'èxit del procés educatiu.

I a autors antropòlegs com Émile Durkheim, que defensava que l'educació té una finalitat concreta que és transmetre els valors i les idees de les generacions anteriors a les següents, i per això, l'educació és conservadora. Però, altres autors com Ivan Illich defensen que l'educació s'ha convertit en tot el que no hauria de ser, perquè el seu únic objectiu no és fer-nos lliures, sinó uniformitzar-nos, i això es demostra en el fet que l'objectiu de qualsevol estudiant és aconseguir un títol, que fa igual a tota la resta. I a altres autors, com Paulo Freire, que defensen que l'única funció que hauria de tenir l'educació és fer-nos persones crítiques, perquè així no ens manipulen i seríem capaços de millorar les coses.