Aparell circulatori humà: funció, components i malalties

L'Aparell Circulatori Humà

Per què és necessari l'aparell circulatori?

L'aparell circulatori té funcions vitals per al manteniment de l'organisme:

• Realitza l'intercanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni).
• Transporta els reguladors del metabolisme (hormones).
• Transporta les cèl·lules que permeten la defensa contra la invasió de microorganismes patògens (sistema immunitari).
• Contribueix a la regulació de la temperatura corporal.

Components principals

L'aparell circulatori està format per dos sistemes interconnectats:

• Sistema cardiovascular
• Sistema limfàtic

Tipus de circulació sanguínia

Distingim dos circuits principals:

• Pulmonar o menor: És la que va del cor als pulmons i torna.
• Sistèmica o major: És la que va del cor cap als diferents òrgans i teixits del cos, i torna d'ells al cor.

A més, la nostra circulació és doble i completa:

• Doble: Perquè per donar una volta sencera pel cos ha de passar dues vegades pel cor.
• Completa: Perquè no hi ha barreja de sang arterial (rica en O₂ i pobre en CO₂) i venosa (rica en CO₂ i pobre en O₂).

Estructura de l'aparell circulatori

Està format per:

• Conductes: Són els vasos sanguinis i limfàtics, responsables de portar la sang i la limfa per tot el cos: artèries, arterioles, venes, vènules, vasos limfàtics i capil·lars sanguinis.
• Líquids circulants: Sang i limfa, que transporten pel cos tot el necessari per al manteniment de l'organisme, la seva defensa i coordinació.
• Cor: Òrgan muscular que impulsa de manera contínua la sang pels vasos.

El Cor: Estructura i Funció

El cor és un òrgan muscular de la mida del puny i forma cònica, situat darrere de la part inferior de l'estern, inclinat cap al pulmó esquerre. És el responsable d'impulsar la sang a través dels conductes per tot l'organisme.

El cor és un múscul format per un teixit muscular estriat especial anomenat miocardi.

Cavitat i vàlvules cardíaques

Està dividit en quatre cavitats:

• Dues superiors, més petites i menys musculoses, anomenades aurícules.
• Dues inferiors, més grans i musculoses, anomenades ventricles.

El pas d'una cavitat a l'altra es fa mitjançant les vàlvules auriculoventriculars, i el pas de les cavitats als conductes es regula per les vàlvules semilunars.

Noms de les vàlvules

• Auriculoventriculars:
  • Tricúspide: entre l'aurícula dreta (AD) i el ventricle dret (VD).
  • Mitral o bicúspide: entre l'aurícula esquerra (AE) i el ventricle esquerre (VE).
• Semilunars:
  • Aòrtica: entre el VE i el tronc aòrtic.
  • Pulmonar: entre el VD i l'artèria pulmonar.

El cicle de la circulació cardíaca

La sang, rica en CO₂, entra per les venes caves a l'aurícula dreta, passa al ventricle dret per la vàlvula tricúspide, i aquest l'impulsa cap als pulmons a través de la vàlvula pulmonar i de les artèries pulmonars.

Un cop la sang ha fet l'intercanvi de gasos, torna, rica en O₂, al cor mitjançant les quatre venes pulmonars que porten la sang a l'aurícula esquerra. Aquesta impulsa la sang cap al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral, i el ventricle esquerre finalment l'impulsa cap a l'artèria aorta, travessant la vàlvula aòrtica, perquè vagi per tot el cos.

Mecànica Cardíaca i Pressió Sanguínia

Sístole i Diàstole: Els moviments del cor

El cicle cardíac és produït per dos moviments:

• Sístole: Moviment de contracció, pel qual la sang passa de les aurícules als ventricles (sístole auricular) i dels ventricles a les artèries (sístole ventricular).
• Diàstole: Moviment de relaxació pel qual entra la sang al cor, tant a les aurícules com als ventricles.

El sistema de conducció

L'estímul per a la contracció cardíaca es genera de forma autònoma al nòdul sinoauricular (el marcapassos natural). D'aquest passa al nòdul auriculoventricular, i després al Feix de His i acaba en la Xarxa de Purkinje.

Freqüència cardíaca normal

El nombre normal de batecs és de 60-80 cops per minut.

Què és la pressió sanguínia?

La pressió sanguínia és la força amb què el cor impulsa la sang.

• Quan el cor està en diàstole (relaxació), es registra la pressió mínima.
• Quan el cor està en sístole ventricular (màxima força), es registra la pressió màxima.

Una pressió arterial normal és d'una màxima entre 110 i 160 mm Hg, i la mínima entre 70 i 90 mm Hg. La pressió venosa és de 15 mm Hg.

Vasos Sanguinis: Artèries, Venes i Capil·lars

Tot conducte que surt del cor és una artèria, les quals se subdivideixen en altres de més petites, arterioles, i aquestes en capil·lars sanguinis.

Posteriorment, els capil·lars s'uneixen en altres de més gruixuts fins a ser vènules, i aquestes a la vegada s'uneixen per formar venes, que són els conductes que sempre entren al cor.

Artèries principals del cos

Les principals artèries del cos són:

• Coronària: Alimenta el propi cor (1/5 de la sang que en surt es queda en ell per nodrir-lo).
• Caròtides (dreta i esquerra): Al cap.
• Subclàvies (dreta i esquerra): Als braços.
• Hepàtica: Al fetge.
• Esplènica: A la melsa.
• Renals: Als ronyons.
• Mesentèriques (diverses): Als intestins.
• Ilíaques (dreta i esquerra): A les cames.

Les artèries segueixen dividint-se fins a arribar als capil·lars, on es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits.

Venes principals i el retorn al cor

Els capil·lars es reuneixen en conductes cada vegada més gruixuts, sempre de tornada cap al cor. Les principals venes del cos són:

• Coronària: Recull la sang del cor i entra directament a l'aurícula dreta.
• A la vena cava superior i d'aquí al cor:
  • Jugular (dreta i esquerra): Des del cap.
  • Subclàvies (dreta i esquerra): Des dels braços.
• A la vena cava inferior i d'aquí al cor:
  • Suprahepàtica: Des del fetge.
  • Renals: Des dels ronyons.
  • Ilíaques (dreta i esquerra): Des de les cames.

La sang és impulsada en les artèries pel cor, i en les venes per la contracció muscular. A les venes, la sang circula majoritàriament contra la gravetat, per això existeixen unes vàlvules semilunars que impedeixen el reflux.

El Sistema Limfàtic

El sistema limfàtic és un sistema circulatori paral·lel al sanguini venós, únicament de tornada des dels teixits cap al cor. La seva funció és recollir l'excés de plasma sanguini transvasat des dels capil·lars cap als teixits (plasma intersticial).

Els vasos limfàtics tenen uns engruiximents anomenats ganglis limfàtics, els quals tenen la funció de fabricar glòbuls blancs.

Els vasos limfàtics són també els responsables de recollir els lípids absorbits als intestins i portar-los a la circulació sanguínia.

Malalties Comunes de l'Aparell Circulatori

• Buf cardíac: Disfunció de les vàlvules cardíaques, que no tanquen bé i deixen passar sang en sentit contrari, moment en què se sent un buf.
• Infart: Si es forma un coàgul de sang i aquest tapona totalment una artèria, els teixits als quals aquell conducte portava sang es queden sense O₂ ni principis immediats, i moren. Si això es dona en el cor és un infart de miocardi. També hi ha infart cerebral, hepàtic, etc.
• Angina de pit: És el mateix procés anterior, però en aquest cas el coàgul es desfà al cap de poc temps, la circulació es normalitza i el cor es recupera sense seqüeles.
• Hipertensió: Augment crònic de la pressió sanguínia.
• Aterosclerosi: Enduriment de les artèries, que perden l'elasticitat muscular, a causa del dipòsit de plaques de colesterol. Provoca hipertensió i major risc de vessament.
• Arteriosclerosi: Enduriment i engruiximent de les artèries per petites lesions producte de l'edat. Pot provocar angina de pit i infart.
• Aneurisme: Dilatació anòmala de les artèries que pot arribar a provocar que aquestes rebentin.