Apol·lo i Dafne: escultura barroca de Bernini

• Nom:

  Apol·lo i Dafne.

• Autor:

  Gian Lorenzo Bernini.

• Cronologia:

  s.XVII.

• Localització:

  Galeria Borghese, Roma.

• Estil:

  Barroc.

• Forma:

  Exempta, grup.

• Tècnica:

  Tallada en marbre.

• Policromia:

  Monocroma.

• Materials utilitzats:

  Tallada en marbre.

• Dimensions:

  2,43m. d’alt.

• Tema:

  Mitològic.

L’Europa del s.XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Indústrial del s. XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.

Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica; i França s’endeutarà moltíssim degut a les creixents despeses en luxes de la Cort.

Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon, Kepler... i en l’art, els grans mecenes seran l’aristocràcia, la monarquia i Roma, per això l’art del barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus, a Roma tindrem un art exuberant amb la Contrareforma, i en canvi a Holanda tindrem un art més burgés.

El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.

• Composició:

  Observem dos figures d’un noi i una noia que són més gràcils i menys voluminosos que al renaixement. Formen dues corves que conflueixen a la base, on la nímfa es comença a convertir el llorer. El déu cobreix el seu cos amb una túnica i Dafne està tapada amb l’explosió del llorer en què s’està convertint. Dafne està més amunt que Apolo i això li proporciona més sensació d’arqueig del cos, alhora que denota que s’ha quedat immòbil per la transformació. Apolo l’atrapa, ja que ella fugia d’ell, i li passa una mà per la cintura, provocant el crit de Dafne, que de moment només ha transformat els seus cabells en fulles, els braços en branques i els peus i cames amb escorça. Apolo no ha acabat la seva cursa, la cama esquerra i els braços indiquen que encara està corrent.

• Estil:

  En l’escultura barroca es fan treballs amb precisió, fins i tot els detalls petits, es treballa molt l’expressivitat i les textures, observable en el llorer que dóna la sensació de més aspre. La llum també s’utilitzarà com a efecte dramàtic ja que les obres tenen zones de clarobscurs.

Bernini és el mestre de l’escultura barroca. Va superar a qualsevol del seu temps i és l’escultor del ‘‘moviment dels instants’’. La seva herència és directa del renaixement, ja que ell recupera els temes mitològics, igual que Giambologna havia fet amb el Rapte de les Sabines. Coneixia les escultures gregues del Vaticà perquè el seu pare havia treballat per a l’anterior Papa. Serà molt influent durant el Barroc, però amb l’arribada del neoclassicisme serà molt criticat.

És una de les escenes de les Metamorfòsis d’Ovidi, poema que recull històries de la mitologia que tracten de transformacions. Dafne era una nímfa que havia renunciat a casar-se per consagrar-se a Àrtemis, deesa de la caça i la natura. Però el déu Apolo es va enamorar d’ella i la va perseguir pel bosc i ella al no veure escapatòria va demanar ajuda al seu pare, el déu del riu, i ell la va convertir el llorer en el precís moment en que Apolo li posa la mà damunt. El llorer és un dels símbols del déu Apolo.

La funció de l’obra era decorar el palau de la Villa Borghese, propietat del cardenal Borghese. El cristianisme ho va considerar un símbol de castedat i a sota de l’escultura hi havia una inscripció: ‘‘l’amant que cerca el plaer de la bellesa fugissera, s’omple les mans de fullaraca i cull fruits d’amarguesa’’.