1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

EROS I PSIQUE: Autor: Canova, Antonio (1757-1822 Cronologia: 1787-1793 Estil: neoclassicisme Tè cnica: talla Material: marbre Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 1,55 m x 1,68 m Localització actual: Museu del Louvre, a Parí s .L’escultura que es conserva al Louvre é s una de les sis versions diferents sobre el mite d’Eros i Psique que realitzà Antonio Canova, figura central de la escultura neoclà ssica.El conjunt escultò ric ens mostra dos adolescents, Eros i Psique, amb un cossos graciosos i castos lliurats a amorosos arabescos i que adopten postures en un escorç forç at. Ell, Eros amb les ales obertes, estilitzades i redreç ades, s’ajup damunt Psique, incorporada suaument com si s’acabé s de despertar d’un somni agradable i lliurada al seu amant en una abraç ada dolç a i suau.La composició é s formada per dues diagonals en X degudes a les ales i la cama dreta d’Eros i al cos de Psique. El nucli central el constitueixen els dos cercles dels braç os entrellaç ats, els quals rodegen les dues cares que aproximen les boques a punt de fondre’s en un petó . La influè ncia barroca de Bernini é s clara.L’acabat i la polidesa de les textures palesen el perfecte domini de la tè cnica d’esculpir en marbre per l’autor. Canova, incapaç d’assimilar ell sol tots els encà rrecs rebuts despré s d’haver-se instal· lat a Roma, es va veure obligat a demanar la col· laboració d’alguns ajudants. Cal fixar-se en la complexitat de la composició deguda a les postures en escorç dels dos personatges. Malgrat això , transmet un gran serenor i un gran equilibri propis de l’estè tica clà ssica.La iconografia en què es basa l’obra té diferents fonts d’inspiració .Canova entenia l’escultura com a sublimació de les formes de la naturalesa i s’inspirava en l’ideal de bellesa dels models clà ssics. Va buscar sempre l’objectivitat en les obres, fins i tot reservava part de l’execució a tè cnics especialistes en el treball del marbre.


Tí tol: El jurament dels Horacis Autor: David, Jacques - Louis
Datació: 1784 Estil: neoclassicisme Escola: francesa
Tècnica: oli Suport: tela; 3,30 m x 4,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris 2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
En quant a la pinzellada és la línia dibuixistica, es a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. 2.2 Elements formals
- La composició esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d'un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d'un triangle, però es una observació una mica forçada Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.
3.1 Funció de l’obra
Es tracta d’un quadre d’encàrrec per Lluis XVI amb una funció tan didàctica com propagandística, es a dir, pretenia encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments. Significació (missatge)
David amb l’elecció d’aquest tema El jurament dels Horacis, el que volia era imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.

Entradas relacionadas: