5

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB

Quim Monzó Quim Monzó ( Barcelona, 1952), es un dels màxims representants de la literatura catala actual. A banda de la seua faceta com a articulista i com a novel.lista, ha publicat 8 rculls de contes fins ara. La seua obra s' ha caracteritzat per oferir una mirada crítica i sovint perplexa de la nostra vida quotidiana i de la societat postmoderna. Des de la posició d' un observador, denuncia els comportaments gregaris i fa paròdia. L' ús dels incisos entre parèntesis com un mecanisme d' ironia i dels interrogants com un mecanisme d' assetjament del sentit dels fets són una constant en la seua prosa. També utilitza com a matèria primera dels seus relats ficcions prèvies i de sobres conegudes pels lectors per tal d' ivertir-les, deformar-les. || Des de el primer recull de contes, Uf, va dir ell es fa perceptible una evolució cap a la màxima elisió d' elements superflus. En aquest recull presenta uns contes basats en una idea inicial única que produeix un final inesperat, sense expectatives. En el seu segon recull, presenta el tema de l' alienació de l' individu cap a un món mecanitzat. Cada història contradiu totes les expectatives del lector.

En El perquè de tot plegat tracta totes les possibilitats combinatòries el desig i de les relacions home-dona, i destaca per la radicalitat dels plantejaments i per la duresa del to, marcat per un humor pesimista. En El millor dels mons, a partir d' una descripció minuciosa d' elements i fets de la vida quotidiana, va penetrant en una realitat que esdevé font de les majors absurditats lligades a la naturalesa humana. Finalment, a Mil cretins trobem al Monzó menys cínic, menys humorístic i més íntim. S' hi observa una notable evolució en el tractament de la comicitat, cada cop més amarga i una interessant evolució formal. || En definitiva, els relats de Monzó, mitjançant la deformació, la caricatura i l' absurd posen de manifest les contradiccions de la vida moderba. La solitud, la desesperança, l' avorriment i els actes imcomprensibles i rutinaris, la poetitazació i els mites de la societat de consum, queden magistralment reproduïts en els canvis que fan els personatges.

Entradas relacionadas: