5

A vos, dona verge santa maria, de ramon llull. ¿destaca i comenta els aspectes de la poesia amororsa trobadoresca que sexpressen en el poema quina concepcio de lamor es presenta? Amb el to i lestructura de la lirica trobadoresca , la verge sembla esdevenir una mena de midons de lamor cortes, es la maire damor a qui cal estimar per aconseguir ledeal de lexperiencia amorosa i per arribar a ser un bon amant sota la seva senyoria.El poeta ofereix uns dons a la verge i li demana un favor especial. Que ofrena i que implor el poeta? El joc linguistic entre les formes verbal i substantivada de voler enforeix el lligam amoros amb la verge i , tambe, la submissio que referma amb les qualitats que distingeixen el poeta i que li ofereix: la memoria i lenteniment. Per aixo, establerta un especial complicitat amb la verge, es el moment de comunicar-li els seus projectes propagandistics i aquesta es una obsecio totalment de llull, Per aconseguir religiosos que vagin a suria a convertir els mahometans a la fe cristiana. En definitiva el poeta demana a la verge que reforci ka voluntat daquells que proclamen ser molts creients i capaços de tot per amor de jesucrist, pero que a lhora de comprometres en la predicaccio tenen por de la mort.
Quina es lestructura estrofica del poema? Quins tipus de metrica i de rima utilitza ramon llull? El poema esta estructurat en tres estrofes : dues de vuit versos i una final de quatre que planteja la conclusio. La metrica y la rima tenen una certa regularitat: en les dues estrofes de vuit versos trobem la precencia important de versos decasil-labic i 2 octosil-labs (10A-10B-10A-10B-10A-10A-10c-10c)la rima es consonant, senzilla, propia de la poesia popular. Ramon llull dona mes importancia al contingut. Sesforça en la creacio de la imatge trobadoresca de la verge per apropar-la als que lescolten i posa lemfasi en la voluntat evangelitzadora que el guiava. Fins i tot els quatre versos finals de lultima estrofa perden la regularitat metrica per reiterar la crida a la predicacio dels infidels, pero amb la remarca adreçada a la verge que no sera facil trobar gent que accepti aquest repte sense hipocresis i sense por a la mort.Llibres de vesties de ramón llull: quina es la lliço que es despren del text? Que en penses? La lliço que es despren del text es bastant dure pel que fa als essers humans: las bestia mes dolenta i mes falsa que hi ha al mon es lhome.Com sexpresa i que aporta la tecnica de lexemplum als arguments que llull ens vol comunicar? Ramon llull hauria pogut triar una explicacio discursiva sobre les raons que el porten a defensar la maldat dels humans. Lexemplum pero rasulta molt eficaç , duna banda, ens ajuda a fixar latencio amb un encert narratiu notable, la precisio i lhabilitat amb que llull va lligant els diferents elemnts de la historia: de laltraatenua la contundencia del missatge inicial, hi ha esse humans malvats, pero tambe hi ha sant homs com lhermita que finalment aconseguixen que es facil justicia.

Cansoneta leu e plana de guillem de bergueda. ¿al llarg de la cansoneta, lautor expressa un determinada concepcio de la poesia. concreta-la amb las teves paraulas? La cansoneta es una nostra de la capacitat artistica de guillem de bergueda en el terreny poetic de sirventes. En la primera estrofa, lautor manifiesta la intencio de ser accesible, entenedor, ja que vol arribar a tothom i aconseguir lobjectiu de divulgar els insults que dedica a ponç de mataplana. I alhora ho vol fer amb un to determinat: enginyes, ironic, a la recerca de la rialia i de la complicitat del public oient. Per aixo, dona emfasi al refrany els dos versos que es repeteixen a la fi de cada estrofa i remarca lacusacio insultant sense deixar damonestar lenemic de manera burleta.Les burles dhomosexualitat es desenvolupa en les dues darreres estrofes. El trobador......? la comicitat es fa palesa en les dues estrofes següents que posen en evidencia les maances fisiques de ponç i en fan broma. Al trobador, allo que li sap greu es que hagin rebut les pedres encara que per sort no shi coneix gens, daltra banda, `proposa un metode expeditiu per a fer-li estirar el braç ferit: una punxada dortiga li faria reccionar el nervi.Lacusacio dhomosexualitat es desenvolupa en les dues darreres estrofes. El torbador no utilitza linsult de manera.....? el trobador no en te prou a ridiculitzar el seu adversari, necessita llançar lacusacio definitiva dhomosexualitat, linsult mes grei en una societat mascilsta com la feudal. Lencert literari i linguistic de guillem de bergueda rau en la capacitat dexpressar lofensa o la burla no amb la paraula irada i incendiaria, sino amb un subratllat comic o ironic de la situacio que presenta. Per al trobador, ponç es un home de mals costums que por aprofitar locasio per violar-te i per tant, recomana desconfiar-ne i protegir-sen

Videira (canço de cami) ¿determina els defectes que caracteritzen la figura del futur marit de jana? El descredit de la figura del marit imposat que a mes, es fais, estupid i mal educat, es relaciona tambe amb una literatura medieval de gran inpacte que gira al voltant de la dona mal casada. Els aspectes negatius del promes, daquell que ha donat paraula de matrimoni, son sosspesats pel trobador i remarquen especialment les incapacitats per a ser un bon amant. Sobretot, la falsedat, la ignorancia i la manca dun comportament modelic envers la dona fan valorar la inadequacio del candidat a marit.Quin tipus destructures gramaticals son reiterades al llarg de la composicio poetica? Que es vol indicar amb aquestes repeticions? Cal remarcar el caracter reiteratiu daquestes composicio. En aquest sentit, resulta enginyosa la tecnica de la viaderia, apresa de les cantingues galaicoportugueses, les anomenades cantigas de amigo del segle xii cançons duna gran senzulesa, que utilitzen el recurs del paral·lelisme i del refrany.En les dues ultimes estrofes trobem dos versos que plategen una possible solucio amorosa per jana. Quins son aquest versos i que introdueixen? Els versos mes val cel avetz privat i mes vos y vaira lamich plategen la possibilitat doptar per lamic que participa de la intimitat de jana i que procura per la seva facilitat. Aquesta aposta per un amor autentic que te en compte els sentiment de la dona, es una mostra de sinceritat amorosa en un mòn real regit pels matrimonis de conveniència i per la critica sistemàtica de la personalita femenina