Apunts Clau: Sostenibilitat, Paisatge Protegit i Biomolècules

Enviado por marc y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,83 KB

Respostes per la Sostenibilitat i Desenvolupament

La Conferència d'Estocolm (1972) i el Desenvolupament Sostenible

  • 1972: Primera reunió mundial sobre el medi ambient.
  • Grup de científics i polítics publiquen Els límits del creixement: Denuncia l'explotació del medi ambient, culpant Occident.
  • 1987: Informe El nostre futur comú (Informe Brundtland). Tracta sobre:
    • Pobresa dels països del Sud.
    • Progrés econòmic, justícia social i preservació del medi ambient.
  • L'ONU estableix la Comissió Mundial del Medi Ambient, buscant satisfer les necessitats del present sense repercussions per al futur.

Cimera de Rio de Janeiro (1992)

  • Conveni sobre el Canvi Climàtic.
  • Conveni sobre la Diversitat Biològica.
  • Agenda 21: Programa pensat per al segle XXI. Ratificat per 178 països i per administracions regionals i municipals.

El Paisatge: Polítiques de Protecció i Conservació

Espais Naturals Protegits

Són parts del territori poc modificades per l'home que gaudeixen de protecció legal.

  • Parcs Nacionals: Àrees poc alterades per la seva bellesa, representativitat i valors ecològics, estètics, educatius i científics.
  • Parcs Regionals: Valor natural compatible amb l'activitat humana.
  • Reserves Naturals: Protecció d'ecosistemes per la seva raresa o fragilitat.

Dades de Protecció a Espanya

Espanya és un dels països amb més diversitat d'ecosistemes:

  • 54% de les espècies d'Europa.
  • 38 Reserves de la Biosfera.
  • 150 Parcs i 50 Paisatges Protegits.

Mesures de Política Ambiental

La UE obliga que, abans que s'aprovi la construcció de grans obres públiques, es realitzi l'AIA (Avaluació d'Impacte Ambiental), un estudi per veure com afecta l'obra al medi ambient.

Paisatge i Medi Ambient a Catalunya

Xarxa d'Espais Protegits Catalans

  • Parc Nacional: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  • 11 Parcs Naturals.
  • 3 Paratges Naturals.
  • 1 Reserva Natural i 1 Reserva Marina.

El PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural)

Establert el 1985 (Llei de la Generalitat). Consisteix en la selecció de zones de tot l'espai català que calia protegir pel fet de ser representatives dels diferents hàbitats i medis naturals, ja sigui per la fauna o la vegetació.

Nota: L'any 2007 es van incloure 165 nous espais al PEIN.

Bioquímica: Lípids i Proteïnes

Lípids: Característiques Generals

Són greixos formats principalment per C, H, O (sovint també P, N, S). Són insolubles en H₂O i solubles en dissolvents orgànics.

  • Saponificables: Contenen àcids grassos.
  • Insaponificables: No contenen àcids grassos.

Funcions dels Lípids

  • Reserva Energètica: S'acumulen en el teixit adipós.
  • Estructural: Fosfolípids, colesterol, triglicèrids.
  • Reguladora: Vitamines liposolubles, hormones esteroidals, prostaglandines.

Els Àcids Grassos (AG)

Llarga cadena hidrocarbonada amb un grup carboxil terminal: CH₃–(CH₂)n–COOH.

  • Amfipàtics: Posseeixen dos grups amb propietats diferents:
    • Hidròfil (polar): Afinitat amb l'aigua.
    • Hidròfob (apolar): Repel·leix l'aigua (Lipòfil).
  • Tipus d'AG:
    • Saturats: Enllaços simples.
    • Insaturats: Doble enllaç.
  • AG Essencials: Han de ser ingerits mitjançant la dieta perquè el cos no els pot sintetitzar.

Proteïnes

Són llargues cadenes d'aminoàcids unides mitjançant enllaços peptídics. Són les biomolècules més abundants i variades de la cèl·lula.

Conceptes Clau de les Proteïnes

  • Desnaturalització: Pèrdua de l'estructura tridimensional de la proteïna a causa de condicions no adequades (temperatura, pH, etc.).
  • Síntesi de Proteïnes: Les proteïnes expressen la informació genètica. Es sintetitzen als ribosomes (ADN → ARNm).

Aminoàcids

Són compostos amfòters: en medi àcid es comporten com a bases i en medi bàsic com a àcids.

L'Enllaç Peptídic

És l'enllaç que fa possible la unió de diferents aminoàcids. És una unió molt rígida.

En la formació de l'enllaç es desprèn una molècula d'H₂O, unint el grup carboxil (-COOH) d'un aminoàcid amb el grup amino (-NH₂) del següent aminoàcid.