Aqüeductes romans i sarcòfag etrusc: patrimoni de Tarragona i Catalunya

Aqüeducte de les Ferreres

Aqüeducte de les Ferreres

Context: la ciutat romana de Tàrraco va tenir origen en els germans Scipió, d'un petit assentament militar durant la Segona Guerra Púnica. Tàrraco va anar adquirint importància i va disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. Aquest és un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana de Catalunya.

Estil

• Romà de la República tardana
• Obres temàtiques religioses
• Obres paganes destruïdes
• Nova iconografia amb fi doctrinal
• Personatges de mides diferents
• Rostres marcats de individualitat

Descripció

L'aqüeducte comença a 15 km de Tàrrega, a Puigdelfí (aigua Fróncoli), i surt un canal cap al pont del Codony. Format per dos arcades de mig punt superposades: fila inferior d'11 arcs, superior de 25. Alçada mínima: 5,7 m; màxima: 26 m; longitud: 217 m. Els arcs estan construïts amb carreus en sec, sense cap material aglutinant, amb forma d'encaixonat. El canal de la part superior anava cobert. Després de la vall arriba a Tàrraco, a una torre on es purifica i es distribueix.

Funció

Un dels tres aqüeductes per abastir aigua a Tàrraco.

Llegenda del Diable

Pont del Diable: el constructor havia aixecat les dues rengleres d'arcades, però el vent les va tirar. Desesperat, va invocar el diable, qui l'ajudà i li va proposar construir-li en una nit. El preu: el primer que begués se'n quedaria l'ànima. Va ser un ase.

Sarcòfag dels Esposos

Sarcòfag dels Esposos

Context: al segle VI aC, sense autor, la civilització etrusca es desenvolupa a la península itàlica (a l'actual Toscana). Al segle X-II aC, es diu que van venir d'Àsia Menor. Cultura barreja art grec i oriental. Donaven molta importància a l'ultratomba, per això perpetuaven la memòria del difunt.

Estil

• Etrusc amb influència arcaica (ulls ametllats, cabell trenat)
• Cultura marcada per les creences religioses
• Parets i terres
• Pràctiques
• Eclèctics

Descripció

Home i dona estirats sobre un llit (kliné), actitud plàcida. L'home està darrere, protegint amb un braç per sobre l'espatlla, i l'altre davant seu, esperant la seva mà. Té el tors nu, descalç i cabell cap enrere. Ella, en primer pla, llarga túnica grega, sabates acabades en punxa, gorra d'on surten tres trenes per cada costat. Rostres geomètrics i hieràtics, ulls ametllats, barba punxeguda, somriure arcaic. Petits rastres de policromia, expressivitat de la figura en mans.

Funció

Sarcòfag d'un dipositari de cendres de difunts. Es creu que deu ser d'un matrimoni. Tenien molt de respecte a la mort i feien festes perquè creien que després hi havia una vida millor. La sala mortuòria era ben decorada i reproduïen escenes de balls i banquets a les parets. La dona està en primer pla perquè no estava marginada en aquesta cultura.