Arquitectura Romana i Paleocristiana: Estructures, Urbanisme i Edificis Clau

Arquitectura Romana: Innovació i Pragmatisme

Des del punt de vista estructural, l’arquitectura romana marca un abans i un després. Els romans només van prendre la decoració grega, ja que les estructures constructives romanes eren més complexes, dinàmiques i pragmàtiques.

Ordres i Decoració

Pel que fa a la decoració, van introduir dos ordres arquitectònics nous que s’afegeixen al dòric, jònic i corinti:

• El toscà (dòric amb base).
• El compost (capitell corinti i volutes jòniques).

Les columnes podien tenir el fust llis o amb estries. El fris es componia de garlandes, sanefes i inscripcions.

Estructures i Materials

Quant a les estructures, els romans van utilitzar l’arquitectura de volta amb l’arc de mig punt; van perfeccionar i aplicar tots els tipus de voltes coneguts (de canó, d’aresta, l’anular, la cúpula i la mitja cúpula).

Respecte als materials, van incorporar el morter (calç, sorra i pedra) i van començar a combinar la totxana amb la pedra. Així van recobrir molts edificis importants amb materials nobles (marbre). Les múltiples combinacions d’elements va permetre crear moltes tipologies d’edificis i espais amplis, adaptant-se a les necessitats específiques de cada funció, fet que es coneix com a arquitectura pràctica.

Urbanisme Romà: L'Eix de la Romanització

Roma va impulsar les ciutats com a eix principal de la seva política de romanització i va unir tots els territoris mitjançant una xarxa viària. En les noves ciutats es va imposar l’urbanisme hipodàmic:

1. Conjunt de carrers ortogonals empedrats i amb voreres.
2. N’hi havia dos de més amples: el cardo (nord – sud) i el decumanus (est – oest).
3. La ciutat quedava dividida en quatre parts.
4. S’encreuaven just al centre, el fòrum.
5. Tenien xarxes de subministrament d’aigua i de clavegueram.
6. Les comunicacions estaven assegurades per la construcció de vies i ponts.

Arquitectura Domèstica

Habitatges Urbans (Insulae i Domus)

• Les classes populars vivien en Insulae, edificis d'entre dos i quatre pisos, més alts que les domus.
• La Domus era l'habitatge de les classes benestants. Tenia un pati interior amb un impluvi (cisterna dedicada a recollir aigua) i un pati amb peristil o porxo.

Vil·les Rurals

Les classes benestants, durant el Baix Imperi, es van fer construir unes vil·les rurals seguint l’estructura de les domus, però amb més luxes, com per exemple, termes pròpies, a més de construccions d’explotació agrícola.

Arquitectura Religiosa

El Temple Romà

El temple era l’edifici més destacat. A diferència dels grecs, els temples romans s’obrien a la gent i estaven pensats per celebrar la litúrgia a l’interior, sobretot el culte a l’emperador.

• Ampliació de la cel·la, que ocupa tot el perímetre de la base rectangular.
• S’alçaven sobre un podi i disposaven només d’una escalinata d’accés davant.
• Tipologies: temples pròstils i pseudoperípters.

També es construeixen temples de planta centralitzada. La base circular d’aquests temples sosté una immensa cúpula, fruit de la precisió a l’hora d’utilitzar pedres, maons, morter i, sobretot, arcs de descàrrega. Un exemple clau és el Panteó d’Agripa, Roma.

Edificis Funeraris

Es situaven en els camins d’accés a les ciutats amb l’objectiu de preservar la memòria dels difunts. Un cop dut a terme el ritu d’incineració, es van construir els columbaris, i per a les inhumacions es van crear les tipologies més variades en funció del moment i la personalitat del difunt.

Arquitectura Civil: Edificis Lúdics i Administratius

Els edificis lúdics van ser el màxim exponent de l’arquitectura civil romana. Es van construir a partir de l’adaptació dels models grecs. A diferència dels grecs, la tècnica romana va fer que els edificis no necessitessin adaptar-se al terreny, perquè la càvea s’aixecava per mitjà d’una sèrie de voltes de canó i anulars. Aquestes voltes es convertien en passadissos que, a través dels vomitoris, permetien accedir a les graderies. Com que els espectacles podien durar hores, tenien unes teles (velum) que, tibades per unes cordes, proporcionaven ombra.

Teatre

• Forma de mitja circumferència.
• Darrere l’escena es construïa un immens frons scaenae ple de columnes i entaulaments on es col·locaven les escultures oficials i les dels protectors del teatre.
• Exemples importants: Sagunt i Mèrida.

Amfiteatre

1. Planta el·líptica, amb l’arena a l’espai central.
2. Dimensions monumentals, per poder acollir molta gent.
3. S’hi celebraven lluites de gladiadors, espectacles amb feres i simulacions de batalles navals.
4. Les dependències dels gladiadors i les feres estaven sota l’arena (hipogeu).
5. Exemples importants: Colosseu de Roma i El-Djem, Tunísia.

Circ

• Planta allargada, ja que s’hi acostumaven a fer curses de cavalls.
• Al mig hi havia la spina, que allotjava els comptadors de voltes i monuments i escultures commemoratives.
• Exemples: Circ Màxim de Roma i el Circ de Tarragona (el més ben conservat).

Mercats i Basíliques

Pel que fa a l’arquitectura civil, també s’han de destacar els mercats i les basíliques. Aquests eren llocs on es feien intercanvis comercials i s’administrava la justícia. Les basíliques constaven de tres naus i un absis, que és on es col·locava el jutge.

Arquitectura Paleocristiana: El Naixement del Temple Cristià

Els romans van prohibir el cristianisme perquè era una religió monoteista que no considerava l’emperador com a Déu. Va ser una religió perseguida, fet que va unir encara més els fidels, i les celebracions es feien dins de casa d’amagat.

Cronologia i Tipologies

• Any 313: Amb l’Edicte de Milà, s’accepten totes les religions. El cristianisme va buscar llavors un edifici per poder celebrar l’assemblea de fidels.
• Any 392: El cristianisme passa a ser la religió oficial de l'Imperi.

L’arquitectura cristiana va adoptar una planta basilical o longitudinal, molt espaiosa. Es va orientar l’absis cap a l’est i l’entrada a l’oest. El centre d’atenció estava en l’absis i tenia molta capacitat per a persones.

També es van fer temples de planta centralitzada destinats a venerar els màrtirs (martyria) o a celebrar els baptismes (baptisteris). Un exemple és el Sant Sepulcre de Jerusalem.