Art i Arquitectura del Renaixement i Manierisme

Característiques generals

El Renaixement suposa la recuperació de l’Antiguitat clàssica i l’abandonament de la mentalitat medieval. Aquest canvi està impulsat per l’Humanisme, que valora l’ésser humà i pren com a model l’art de Grècia i Roma.

En l’art s’introdueixen innovacions importants com la perspectiva, l’ús de proporcions matemàtiques i l’adaptació dels espais a l’escala humana. Tot això reflecteix l’antropocentrisme, és a dir, la idea que l’ésser humà és el centre del món.

Els artistes s’inspiren en les ruïnes de l’arquitectura romana i en textos antics com els de Vitruvi i Alberti, que estableixen les bases teòriques del nou estil. A més, canvia la consideració de l’artista, que deixa de ser un artesà i passa a ser un creador amb prestigi. També apareix la figura del mecenes, que finança l’art per motius polítics, econòmics o socials.

El Manierisme

Al segle XVI sorgeix el Manierisme, un estil que trenca amb les normes del Renaixement i busca noves formes d’expressió. Es desenvolupa aproximadament entre 1515 i 1590, i té l’origen en les últimes obres de Miquel Àngel.

Es caracteritza per:

• La deformació de les figures.
• La creació d’espais irreals.
• L’ús de colors intensos.

Els temes solen ser fantàstics, eròtics o cortesans, i l’art es torna més complex i menys natural. El Manierisme està dirigit a l’aristocràcia, que busca obres refinades i sofisticades. Per això, és un art elegant, artificial i teatral, en què destaca l’habilitat tècnica i la bellesa elaborada.

Arquitectura

L’arquitectura renaixentista es basa en la recuperació dels models de la Roma antiga i en l’aplicació de les idees de Vitruvi, que defensava que els edificis havien de complir tres principis: solidesa, utilitat i bellesa. Davant l’estil gòtic medieval, el Renaixement busca ordre, proporció i harmonia.

Quattrocento i Cinquecento

Durant el Quattrocento, el centre principal va ser Florència. S’utilitzen elements clàssics com els ordres grecs (dòric, jònic i corinti) i els romans (toscà i compost), a més de l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula. L’exemple més representatiu és la cúpula de Santa Maria del Fiore de Brunelleschi.

Al Cinquecento, els arquitectes mostren un gran interès per l’estudi teòric (Serlio, Vignola, Palladio). Apareix la decoració anomenada grotescos, formada per figures fantàstiques.

Manierisme i urbanisme

En el Manierisme, l’arquitectura es torna més experimental i escenogràfica. Pel que fa a l’urbanisme, el Renaixement busca ordenar les ciutats amb models ideals, com la ciutat radiocèntrica o el traçat ortogonal.

Elements clàssics i estructurals

• Ordres clàssics: Dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
• Entaulament: Arquitrau, fris i cornisa.
• Cúpula: Inclou el tambor (base), la llanterna (coronament) i fornícules decoratives.

Escultura

L’escultura renaixentista neix a Florència amb Ghiberti i Donatello, i arriba al seu màxim desenvolupament al Cinquecento amb Miquel Àngel. Durant el Quattrocento, es recupera el contrapposto i el cànon de vuit caps. Els temes principals són els religiosos, el nu, la mitologia i el retrat eqüestre.

Miquel Àngel defensava el “forza di levare”, alliberant la figura del marbre. En el Manierisme, l’escultura es torna més complexa amb la multifacialitat i figures allargades en espiral.

Pintura

La pintura renaixentista té el seu iniciador en Masaccio. Durant el Quattrocento, el realisme i l’estudi del cos humà són claus a Florència (Botticelli, Fra Angelico). Al Cinquecento, la pintura arriba al seu zenit amb Leonardo, Miquel Àngel i Rafael, consolidant el clarobscur, el sfumato i la perspectiva aèria. A Venècia, el color pren protagonisme sobre el dibuix.