Art del segle XIX: Del Neoclassicisme a l'Expressionisme

Context històric i artístic

Neoclassicisme

Època de Napoleó, destacada per ser classicista, amb un estil imperial identificat amb Roma. Després de l'Imperi napoleònic, Europa viu la Restauració i les monarquies absolutistes tornen al poder. Els canvis socials, econòmics i el creixement de la població porten a terme reformes urbanístiques, prioritzant la funcionalitat dels monuments.

Romanticisme

Època de la Restauració. La burgesia esdevé la classe social amb poder polític i econòmic. El 1830, a París, la insurrecció popular provoca la fugida de Carles X. El romanticisme té un caràcter de rebel·lia contra el poder, amb una ideologia revolucionària i el sorgiment del nacionalisme. S'inicia la industrialització i la revolució dels transports (ex: La llibertat guiant el poble d'E. Delacroix).

Anàlisi d'obres destacades

El pensador - Auguste Rodin

• Cronologia: 1880-1900
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Mides: 71,5 x 40 cm
• Estil: Impressionista
• Localització: Musée Rodin

Anàlisi formal: Composició centrípeta, desvinculada de l'entorn exterior. Músculs en tensió. Rodin volia donar vida a les escultures. Tot i que actualment es veu com una persona anònima pensant, l'autor la va concebre com la imatge de Dante, una metàfora del pensament de l'home enfrontant-se al seu destí mortal.

Els primers freds - Miquel Blay

• Cronologia: 1892
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre blanc
• Mides: 1,36 x 0,98 m
• Estil: Realista/Simbolista
• Tema: Anecdòtic i costumista
• Localització: Barcelona

Enterrament a Ornans - Gustave Courbet

• Cronologia: 1849-1850
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,15 x 6,68 m
• Estil: Realista
• Tema: Escena costumista
• Localització: Musée d'Orsay

Anàlisi formal: Línia horitzontal, ús del clarobscur. Focus de llum en zones blanques contrastades amb colors foscos. Figures disposades com en un fris, simetria entorn de la fossa. Ritme d'equilibri i repòs.

Altres obres rellevants

• La vicaria (M. Fortuny, 1867-1870): Oli sobre fusta, realista, escena costumista.
• El dinar campestre (Edouard Manet, 1863): Oli sobre tela, realista/impressionista, composició triangular.
• Sol ixent. Impressió (C. Monet, 1872): Oli sobre tela, impressionista, pinzellades brillants i dinàmiques.
• La nit estelada (Vincent Van Gogh, 1889): Postimpressionista. Contrast entre la tranquil·litat inferior i el dinamisme/caos superior.
• Jugadors de cartes (P. Cézanne, 1893): Postimpressionista, ús de la taula com a eix compositiu.
• El crit (E. Munch, 1893): Expressionista, oli i tremp sobre cartó. Línia corba i diagonal que provoca desequilibri visual; reflex d'una realitat subjectiva.