Art del segle XIX: Del Romanticisme a l'Impressionisme

La Llibertat guiant el poble (Eugène Delacroix, 1830)

Documentació general: Oli sobre tela, 260x325 cm. Fill d'una família de l'alta burgesia, el seu pare l'ajudà en els primers anys de la seva carrera. El 1815 ingressà en l'estudi del pintor Guérin; amb Géricault va estudiar i copiar els mestres al Louvre. Es va convertir en el representant més fidel de la pintura romàntica francesa. Delacroix sempre va defensar el color, la intensitat i els contrastos. En un fragment dels seus diaris va arribar a dir que “a la pintura no sempre li cal un tema”.

Anàlisi formal

• Composició: Clàssica, amb una piràmide ascensional des de la base (cossos morts) fins al cim (ensenya tricolor).
• Profunditat: Contraposició entre el gest de les figures que encapçalen els combatents i els cossos caiguts al terra.
• Estil: Combina l'al·legoria i el realisme. El dibuix queda subordinat al color, que és vibrant i contrastat. La llum violenta crea una atmosfera dramàtica.
• Moviment: Agitació convulsa aconseguida per diagonals i gestos grandiloqüents.

Interpretació

Crònica de la revolta de juliol de 1830 a París. La Llibertat, al centre, arenga les masses. L'obra simbolitza la unió de les forces socials contra l'opressió i el triomf de la monarquia constitucional. Fou exposada al Saló de París de 1830 i posteriorment al Museu Reial.

L'enterrament d'Ornans (Gustave Courbet, 1849)

Documentació general: Oli sobre tela de grans dimensions. Courbet, format en un ambient clàssic, va buscar la renovació per superar el romanticisme i establir el realisme. “No pinto àngels perquè no n'he vist mai cap”.

Anàlisi formal

La composició s'organitza en forma de fris de figures monumentals. La gamma cromàtica es basa en grisos, negres i tons terrosos. Courbet demostra la seva capacitat per reproduir la realitat amb mimesi, utilitzant una llum crepuscular que accentua el drama i la senzillesa de l'escena.

Interpretació

Courbet renova el retrat de grup convertint una cerimònia religiosa en un acte social. L'obra va ser rebutjada pel jurat oficial, fet que va portar l'artista a organitzar la seva pròpia exposició sota el títol de "Realisme".

L'esmorzar a l'herba (Édouard Manet, 1863)

Documentació general: Manet actua com a pont entre el realisme i l'impressionisme. Admirador de Goya i Velázquez, va substituir els temes acadèmics per escenes de la vida quotidiana.

Anàlisi formal

L'obra presenta un paisatge amb figures centrals. Destaca per l'absència de clarobscur i l'ús de volums plans. La gamma cromàtica és freda i la pinzellada és més lliure, trencant amb la tradició acadèmica.

Interpretació

Inspirada en El concert campestre de Tiziano, l'obra va ser exposada al Saló dels Rebutjats. Va generar polèmica per mostrar un cos femení despullat fora d'un context mitològic.

Impressió, sol ixent (Claude Monet, 1872)

Documentació general: Obra clau de l'impressionisme francès. Representa una visió del port de Le Havre a l'alba.

Anàlisi formal

La preocupació fonamental és la llum i l'atmosfera. El dibuix és pràcticament inexistent; els objectes esdevenen taques de color pur. És un "realisme òptic" que dissol les formes tradicionals.

Interpretació

Exposada el 1874, el títol va donar nom al moviment impressionista. Representa la resposta a les transformacions socials i als avenços tècnics de l'època.

El pensador (Auguste Rodin, 1880)

Documentació general: Escultura en bronze. Inicialment concebuda per a La porta de l'infern, representa l'artista com a creador.

Anàlisi formal

L'escultura presenta línies de força en "S". La tensió expressiva es concentra en els músculs i el rostre. Rodin utilitza un naturalisme vital amb irregularitats que permeten el joc de la llum, vinculant-lo amb l'impressionisme escultòric.