L'art com a eina de coneixement: realitat, societat i estètica

L'art com a signe i producte social

Si tota obra d'art és un signe, podem descobrir-hi un producte social que consta d'un significant, un significat i uns usuaris.

Arguments a favor que l'art millora el nostre coneixement de la realitat

• Producte social: L'obra d'art és signe d'una societat, de la seva cultura i de la seva història. A través d'ella podem rebre informació sobre l'ésser humà i la seva constant lluita amb la realitat en la qual està instal·lat, sobre la seva comprensió del món i de si mateix.
• Producte individual: L'art és també un producte individual en el qual l'autor, mitjançant els recursos que l'època posa a la seva disposició, deixa el seu segell personal i la seva empremta vital. Per això, l'art ens revela també la realitat de l'autor.
• Tradicions estètiques: Cadascuna de les tradicions estètiques exposades és dipositària d'una determinada comprensió de l'estètica i de la seva relació amb l'ètica, que bé podrien enriquir la nostra visió del món:
  • L'art clàssic: proposa una relació harmoniosa de l'home amb la naturalesa.
  • L'art cristià: vincula la bellesa a la religió.
  • L'art neoclàssic: mostra una dimensió de la realitat humana, el gust, sensible a la captació de la bellesa.
  • L'art romàntic: mostra la realitat com una cosa dotada d'una fantàstica bellesa, alhora terrorífica i captivadora.
• Vida singular: La vida humana és sempre vida singular, d'una persona i no d'una altra; per això, només es pot expressar amb l'art i no amb la ciència, ja que aquesta s'ocupa de la realitat des del punt de vista del que en ella hi ha d'universal i repetible.

Arguments a favor que l'art no millora la comprensió del món

• La realitat és el conjunt d'entitats i de les relacions que mantenen entre si.
• El coneixement és la descripció de la realitat, i d'això s'encarrega la ciència.
• Per tant, l'art no millora en absolut el nostre coneixement del món.

Perspectives filosòfiques

Per a Ronald, l'art és un joc que consisteix a produir representacions de la realitat que amaguen el que la ciència podria dir. En canvi, per al neopositivisme, l'art descriu els aspectes subjectius de la meva experiència de la realitat objectiva, però no aporta cap informació al coneixement objectiu de la realitat.